m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dijous, 18 de juny de 2009

!!!!!

de vegades...
sento la necessitat de desconnectar-me de tot
parar... respirar
i endreçar la meva vida...
fer neteja...escombrar,
buidar els armaris
llençar tot el que sobra
les coses que no faig servir des de fa mil anys
però les conservo ...

per si fan falta
per si les necessito
per si mai les busco
per no llençar parts de mi que queden allà atrapades
per no perdre allò que és important i la memòria oblida
per conservar...
per conservar què?
avui és un dia d'aquests...
necessito fer un reset...
però no puc...
tens alguna solució?
has trobat la manera?

22 comentaris:

  1. per això ens vam inventar Sant Joan!

    ResponElimina
  2. Estas de sort busca un lloc on fasin una foguera de Sant Joan i ho llences tot dintre.

    ResponElimina
  3. estrip, Striper...

    i què faig, m'hi llenço jo també?

    ;)

    ResponElimina
  4. El ritual diu que cal saltar per damunt el foc, quan aquest ja s'apaga. O pels més agosarats, passar-hi per damunt corrents.

    ResponElimina
  5. Mar, primero y principal mil millones de gracias por tus palabras. Han hecho de mi mal dia un poco mas suave y llevadero.

    Ahora bien, se de lo que hablas... tarde tres días en romper una postal sin remitente por que me llevaba de vuelta a Toledo... ayer lo logre y sabes que? creo que hoy seguiré con la limpieza... hay que dejar espacio para lo nuevo.

    Lo de la hoguera es una buena idea pero mejor sera que te des un largo y perfumado baño para aligerar aquello que esta incrustado y no se puede tirar...

    Besos desde mi alma.

    ResponElimina
  6. De vegades ens expliquem una història a nosaltres mateixes que no funciona, no és cert que haguem de conservar res ni coses, ni objectes ni res que sigui un llast....per si ens fa falta és un autoengany...ens fa por canviar, ens costa i per això ens resistim amagades sota capes de records i objectes que ens porten a records i així en una espiral fins l'infinit...tanmateix ho comprenc perquè a mi em passa quelcom semblant...la foguera de sant Joan era un ritu purificador...es pot provar...si jo aboquès al foc el que em sobrés quan faci neteja crec que haurien de cridar mil camions de bombers...!

    ResponElimina
  7. si avui encara ho penses, no esperis a Sant Joan... qualsevol dia és bó per llençar àncores i tallar la cadena...

    les àncores, les espines, no ens deixen avançar, moure'ns, canviar...

    fins i tot, equivocar-nos...

    petons de renovació, Mar!

    ResponElimina
  8. doncs salta, salta sense parar..
    després mira el paisatge, busca't un bon paisatge, respira, sent la calma, no pensis en res, només observa... No sé si et servirà, però aquí estem no? petonets!!!

    ResponElimina
  9. Jo ho vaig fer en el post anterior al que tinc ara. Fa molta falta fer dissabte, ja ho crec! Molts petons, guapa.

    ResponElimina
  10. Hola Mar,

    Tot el primer parraf és normal, ajuda apossar ordre a la nostra vida.

    Aferrar-se a coses que no calen, no deixen espai per a noves.

    Tinc varies solucions. Sé alguna de les maneres.

    A vegades hem de saber mirar amb altres ulls, ens han d'ensenyar, nosatres no som capaços. Jo n'estic aprenent.

    Tot passa. Tot acaba passant, però si buscas compartir-ho, passará millor.

    Cuidat molt Mar. Aqui em tens. Una abraçada

    ResponElimina
  11. De tant en tant va bé fer neteja. Hores d'ara, coincideix que ve la nit de Sant Joan, però qualsevol dia de l'any és bo per tirar tot allò que ens pesa, que ens captiva, que d'alguna manera no ens serveix per a res. I no només de coses físiques, si no també mentals és clar.
    Prova-ho, tot és qüestió de posar-hi i començar. Al principi costa una mica de desenpallegar-nos i ens sembla que estem fent alguna cosa mal feta.
    Però després, un cop agafes el truc... pam, feina feta i ja veuràs com et trobaràs molt millor.
    Bona setmana Mar!
    Ja ens diràs que tal ha anat.
    Petons!!!

    ResponElimina
  12. Quan fas neteja i buides armaris de llasts que no serveixen per a res, respires finalment perquè llavors et queda un espai més ampli per tu, Mar.

    No t'ho pensis dues vegades. Fes un cop de cap i endavant.

    Abraçades.

    ResponElimina
  13. Fantàstic post. Fer un reset mental a la vida de tant en tant és necessari.
    La ment i el cos és com un arxiu on hi amaguem tantes coses...De tant en tant s'ha de passar l'antivirus.
    Potser Sant Joan és una oportunitat fantàstica per tot allò ancestral de donar la benvinguda al nou solstici...
    No cal fer dissabte per creure en quelcom alliberador...Observa la lluna i no pensis en res. Tanca els ulls, pensa només en les ones tranquil·les del mar...
    I veuràs que tot flueix més bé...
    Tens raó potser a vegades val la pena fer dissabte...
    Una salutació

    ResponElimina
  14. company...
    no sé si estic massa preparada per jugar amb foc... potser hagués calgut alguna mena d'entrenament i ja no hi sóc a temps!

    mas de mi que de...lirio
    gracias a ti por las tuyas!
    me ha gustado lo del baño perfumado...
    definitivamente...
    creo que soy más de agua que de fuego...

    Elvira FR
    és veritat que la final les coses són capes de seguretat sota les que ens amaguem...
    així doncs...
    fora capes!
    fora destorbs!
    atrevim-nos a despullar-nos poc a poc de tot allò que ens cobreix i que no deixa que siguem nosaltres mateixes...
    segur que ens agradarà el que hi ha a sota...

    Gatot...
    els teus petons renovadors m'ajuden a trencar les cadenes, a llevar àncores i emprendre el camí valent de viure, sentir, estimar, avançar, canviar,... acceptant els perills i els errors com a part dels aprenentatges a fer... i amb la seguretat que arribarem a nous ports de merescudes llibertats...

    instints
    gràcies... fa temps que salto, camino, corro, ... cercant aquest paisatge on respirar, senzillament respirar... gràcies... em sento molt ben acompanyada!

    fada...
    sí que fa falta si... perquè és fàcil fer-ho materialment (o no) però és més difícil fer-ho espiritualment... construïm els nostres equilibris, de vegades, sobre les coses i quan fem ‘neteja’ i les llencem potser ens fa por trobar-nos a nosaltres mateixes i trontollar... la inseguretat, els dubtes, les incerteses,... no són gens còmodes encara que si necessàries per avançar i aprendre

    horabaixa...
    si, l’espai que ocupen les coses velles no permeten l’entrada dels aires de renovació imprescindibles per fer canvis... quanta raó tens... cal fer espais...
    mirar amb altres ulls... un bon exercici per sortir d’una mateixa i veure-ho tot des de fora... relativitzar...
    gràcies per compartir els teus aprenentatges... em sento molt ben acompanyada.... compartim aviat un cafè...

    -assumpta-
    sí que va bé fer neteja... ara encara estic col•lapsada per la feina però em vaig mentalitzant... m’hi poso en quan s’acabi aquesta voràgine que se m’ha endut a altres indrets... aniré practicant.... ja t’explicaré com va...

    Violeta...
    En tinc tantes ganes de buidar armaris i deixar el meu espai lliure per omplir-lo de noves coses!
    En aquests moments ja s’ha convertit en una necessitat vital...

    Gabriel...
    m'encanta mirar la lluna... escoltar les onades...
    i deixar-me portar sense pensar en res...
    un bon exercici sens dubte per fluir suaument pel dolç camí de la vida...
    i després de fer neteja encara serà més revitalitzant, segur!
    Moltes gràcies a totes i tots!
    Els vostres comentaris m’han fet pensar... m’he sentit molt ben acompanyada i escoltada... sou ... una bona colla d’amics sense rostres però carregats de paraules sinceres i sàvies... petons a tots!!!
    I als més atrevits... aneu amb compte amb el foc i els petards!
    Bona revetlla!

    ResponElimina
  15. Una solució, es pensar que les coses sempre poden ser pitjor del que ens pensem.
    I si vols conservar records, conserva'ls!! Però no et quedis atrapada en ells.

    Nosaltres som qui ha d'endreçar els camins de la nostra vida, igual que amb l'armari.
    Ser feliços de respirar cada dia i donar el màxim de nosaltres mateixos, i així que després no es digui que no s'intenta ser feliç!

    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Fer dissabte sempre és bo, sigui el dia de la setmana que sigui.

    Tenir records no és dolent, aferrar-s'hi, a vegades, no ens deixa seguir caminant i la vida és un camí.

    Bona caminada, maca, i petons!

    ResponElimina
  17. Linda, linda, linda...
    ¿es que pretendes matarme de sobredosis?

    No imaginas lo bien que suena un te quiero después de tanto tiempo y mucho mas si es de alguien a quien aprecio.

    Besos derretidos desde mi alma

    ResponElimina
  18. Venus...
    gràcies... miraré de seguir els teus savis consells... i no quedar-me atrapada en records inútils...

    Rita...
    seguir caminant i descobrint nous viaranys i anar fent cordada per enfilar amunt amunt... d'això es tracta... de no deixondir i fer cap al cim...
    seguirem caminant i treient de la motxilla tot allò que ens és feixuc i no ens deixa avançar amb la lleugeresa i frescor necessària...
    petons!

    mas de mi que de... lirio...
    sabes que mis palabras salen de mi alma igual que las tuyas...
    me siento bien acompañada y feliz de saberte enamorada de ti misma... porque es desde aquí que vamos a conseguir lo que queramos y vamos a llegar donde nos propongamos...
    abrazos cálidos

    ResponElimina
  19. Obrir finestres i llençar coses sempre es bo, clar que si. Hi ha dies de tots els colors. Aquests dels que parles els qüalifiquen de vermells. Un petó.

    ResponElimina
  20. Aquí en Galicia quemamos los trastos viejos en san Juan ... no sé si ahí se hace. Miles de hogueritas con lo inservible. Como proceso psicológico es muy interesante. A quemar!

    ResponElimina
  21. Fer una mica d'esport m'ajuda a fer el reset i veure-hi més clar!
    bon cap de setmana wapa!

    ResponElimina
  22. jordicine...
    quan fem neteja ens alliberem de pesos feixucs que arrosseguem sense saber el perquè... així que llençarem tot el que sobri per poder arrencar el vol...
    dels colors? és tan subjectiu... a mi el vermell em suggereix passió encesa...
    ;)
    petonet de cap de setmana...

    susana moo
    por aquí tambiés hay esta tradición... qunque cada vez quedan menos hogueras y menos posibilidades de realizar ese ritual de purificación... quizás por eso cada vez necesitamos más psicólogos?
    besitos lejanos

    Joana, quanta raó tens...
    m'estic posant al dia en això també... nedar, nedar i nedar... va tan bé!
    petonets d'estiu!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...