Em sento atrapada en silencis ancestrals
en els que el reconeixement de la paraula es feia difícil.
Moments en els que no tenia res a dir i molt a escoltar.
Ara,
amb molt a dir,
no puc parlar,
em falta espai,
em falta aire...
Paraules trencades, frases a mig dir,...
Percepció d’espais buits, erms.
Les parets de la meva gàbia reboten paraules inconnexes, tallants i colpidorament sinceres. Els crits s’ofeguen i es converteixen en esgarips agònics.
Els silencis colpegen el meu cervell, el fuetegen i el provoquen a vomitar racons bruts i desendreçats. Potser ho hauria de fer per evitar danys irreparables?
Continguts, no deixo que surtin, em farien mal a mi mateixa.
Massa pluges retingudes... Aprenc a vessar suaument les últimes gotes de la primavera per deixar passar el sol de l’estiu que ja s’intueix i que escalfarà fredors i calfreds que travessen la pell, que colpegen l’ànima i que alhora no la deixen adormir en espais còmodes i confortables...
Potser caldrà continuar caminant i creient que tot és possible...
Tot és possible, però si arriba un moment en què no ho veus possible, agafa't a l'espai, és necessari per a tornar a respirar.
ResponEliminaSempre hi ha una esqluetja per on entra aire fresc.
ResponEliminaCesc...
ResponEliminal'espai per a poder respirar és imprescindible per viure... així que caldrà cercar-lo allà on sigui...
Striper...
sembla que les escletxes, ara per ara, no són suficients... però trobarem la manera de poder-les fer més grans...
petonets de festa!
a vegades -a mi em passa encara que sembli un contrasentit- tenir algú amb qui respirar t'ajuda a reconèixer un espai que ja tens i no pots veure...
ResponEliminai a vegades no necessites ni que aquest algú estigui físicament al teu costat
petons respiratoris!
Saps guapa moltes vegades a mí m'ajuda molt escriure amb un paper el que em passa si es que no tinc a ningú a qui explicar aquest moments.
ResponEliminaI això em torna una mica a possar-me a to..
Però tots tenim aquests moments a on no sabem que fer.. Saps bonica has de fer temps per tenir temps per tú, encara que sembli un contrasentit, es necessari.I com diu l'striper sempre hi ha una escletxa per on entra l'aire..
Molts petons maca
Sí, Gatot... tens raó. Per sort, tenir persones al costat que ens fan reconèixer i retrobar els espais que a voltes ens semblen impossibles i inexistents... és un luxe...
ResponEliminagràcies per contribuir-hi!
petonets
lisebe...
el meu paper ahir va ser aquest espai... vaig escriure a raig tot el que heu llegit, tal com em sentia, tal com ho vaig viure, tal com va anar,... i només el fet d'escriure-ho i compartir-ho amb vosaltres ja em va canviar l'ànim i em vaig sentir molt millor...
Aquest espai és la meva escletxa... i vosaltres el meu aire...
petonets airejats!
si et guies pel temps que farà, millor no fer-li cas, perquè si fos per ell, això és un estira i arronsa i no en sortim d'aquesta. Millor al mal temps bona cara i al bon temps mil somriures no?
ResponEliminaSaboreja l'aire fresc, abraça la olor de pluja i respira aire nou, ja veuràs com els continguts surten sols...
petonetssssssssss
Veig que compartim molts dels sentiments...
ResponEliminaúltimament jo també em sento així , saps??? no sé si escriure va millor, no sé si que t'escoltin va millor, però si que hi ha moments en que no pots treure de dins tot allò que sents!!!
si tu estàs millor me'n alegro molt, de debó!!
petonet
Sempre hem de creure que tot es possible.
ResponEliminaPetonets
Según lo que he entendido teniendo en cuenta algunas palabras sueltas que tendría que buscar en un diccionario, tu escrito es mi espejo hoy.
ResponEliminaNo dejes de creer... mientras camines siempre habrá nuevas cosas por descubrir.
Mil besos desde mi alma y el deseo de que tengas un feliz dia.
gràcies instints... et faré cas!
ResponEliminaBargalloneta... ja veus per on anem... a mi em va anar bé escriure això tal com em sentia en aquell moment... i saber que algú m'escoltava també!
ànims i petons!
belita... això és el que fem cada dia!
mas de mi que de... lirio,
me siento bien acompañada por tus palabras... continuaremos andando pues... así seguro que encontraremos nuevos horizontes en los que creer...
besos!
gràcies per
(escoltar-)llegir-me a tots...
Ara, aquí i avui...
em sento molt millor!
el silenci és el millor estat per a poder escoltar
ResponEliminaA vegades les paraules necessiten temps i els pensaments, espai...
ResponEliminaRespira fons Mar i escolta aquest silenci que pot ser portador de les paraules cercades, de les frases justes i fins i tot de la serenitat anhelada...
Continua fent el teu camí, sense presses... Troba el teu ritme i la calma per creure que tot és possible...
Molts ànims, guapa! I una abraçada molt forta!
USD... el silenci m'ajuda a trobar-me a mi mateixa i poder trobar els altres... però de vegades fa falta l'espai per poder parlar i expressar allò que tenim a dins...
ResponEliminaGuspira...
les teves paraules transmeten serenitat i pau... em donen forces per trobar el temps, l'espai, el ritme... respirar i mirar endavant...
i continuar creient que tot, absolutament tot... és possible...
petonets bonica!
To ho has dit. Tot és possible!!! Petons.
ResponEliminaHola Mar,
ResponEliminaHi ha coses que em resulten conegudes. El silenci.....
Estaria estona llarga parlant i escoltan-te.
Que ne's de dificil a vegades les coses.
Una abraçada
Segur que cal seguir caminant, Mar, sobretot per pensar que tot és possible. Si nó, ho tenim xungo.
ResponEliminaUna abraçada comunicativa.
Hola!
ResponEliminaPasaba por aqui para dejar un beso y avisar que he cambiado el enlace de mi blog. La dirección es:
www.pperdidas.blogspot.com
Feliz fin de semana!
Cada cop n’estic més convençuda jordicine.
ResponEliminaLes possibilitats que ens passin les coses depenen de les energies que hi dediquem.
Bon cap de setmana i molts petons.
horabaixa,
de vegades els silencis són la millor resposta.
D’altres cal poder parlar i dir les coses pel seu nom.
La saviesa és saber què és el més adient en cada moment.
I encara tinc un llarg camí per arribar-hi.
Petons de cap de setmana!
Violeta...
No deixem de caminar ni en els moments més difícils.
Aquest és el gran secret.
Petons comunicatius i festius de cap de setmana!
Eli,
besos bienvenidos.
Me la apunto.
Besos de vuelta.
Creureque tot és possible ja dóna força per continuar respirant...all`on sigui i de la manera que sigui!
ResponEliminaM'agrada com ho expliques
Molts records Mar!
Gràcies Joana!
ResponEliminaMolts petonets!