m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

divendres, 10 d’abril del 2009

ARA I AQUÍ... AVUI

Em sento atrapada en silencis ancestrals
en els que el reconeixement de la paraula es feia difícil.
Moments en els que no tenia res a dir i molt a escoltar.
Ara,
amb molt a dir,
no puc parlar,
em falta espai,
em falta aire...
Paraules trencades, frases a mig dir,...
Percepció d’espais buits, erms.
Les parets de la meva gàbia reboten paraules inconnexes, tallants i colpidorament sinceres. Els crits s’ofeguen i es converteixen en esgarips agònics.
Els silencis colpegen el meu cervell, el fuetegen i el provoquen a vomitar racons bruts i desendreçats. Potser ho hauria de fer per evitar danys irreparables?
Continguts, no deixo que surtin, em farien mal a mi mateixa.
Massa pluges retingudes... Aprenc a vessar suaument les últimes gotes de la primavera per deixar passar el sol de l’estiu que ja s’intueix i que escalfarà fredors i calfreds que travessen la pell, que colpegen l’ànima i que alhora no la deixen adormir en espais còmodes i confortables...
Potser caldrà continuar caminant i creient que tot és possible...

21 comentaris:

  1. Tot és possible, però si arriba un moment en què no ho veus possible, agafa't a l'espai, és necessari per a tornar a respirar.

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha una esqluetja per on entra aire fresc.

    ResponElimina
  3. Cesc...
    l'espai per a poder respirar és imprescindible per viure... així que caldrà cercar-lo allà on sigui...
    Striper...
    sembla que les escletxes, ara per ara, no són suficients... però trobarem la manera de poder-les fer més grans...
    petonets de festa!

    ResponElimina
  4. a vegades -a mi em passa encara que sembli un contrasentit- tenir algú amb qui respirar t'ajuda a reconèixer un espai que ja tens i no pots veure...

    i a vegades no necessites ni que aquest algú estigui físicament al teu costat

    petons respiratoris!

    ResponElimina
  5. Saps guapa moltes vegades a mí m'ajuda molt escriure amb un paper el que em passa si es que no tinc a ningú a qui explicar aquest moments.
    I això em torna una mica a possar-me a to..

    Però tots tenim aquests moments a on no sabem que fer.. Saps bonica has de fer temps per tenir temps per tú, encara que sembli un contrasentit, es necessari.I com diu l'striper sempre hi ha una escletxa per on entra l'aire..

    Molts petons maca

    ResponElimina
  6. Sí, Gatot... tens raó. Per sort, tenir persones al costat que ens fan reconèixer i retrobar els espais que a voltes ens semblen impossibles i inexistents... és un luxe...
    gràcies per contribuir-hi!
    petonets

    lisebe...
    el meu paper ahir va ser aquest espai... vaig escriure a raig tot el que heu llegit, tal com em sentia, tal com ho vaig viure, tal com va anar,... i només el fet d'escriure-ho i compartir-ho amb vosaltres ja em va canviar l'ànim i em vaig sentir molt millor...
    Aquest espai és la meva escletxa... i vosaltres el meu aire...
    petonets airejats!

    ResponElimina
  7. si et guies pel temps que farà, millor no fer-li cas, perquè si fos per ell, això és un estira i arronsa i no en sortim d'aquesta. Millor al mal temps bona cara i al bon temps mil somriures no?
    Saboreja l'aire fresc, abraça la olor de pluja i respira aire nou, ja veuràs com els continguts surten sols...
    petonetssssssssss

    ResponElimina
  8. Veig que compartim molts dels sentiments...
    últimament jo també em sento així , saps??? no sé si escriure va millor, no sé si que t'escoltin va millor, però si que hi ha moments en que no pots treure de dins tot allò que sents!!!
    si tu estàs millor me'n alegro molt, de debó!!
    petonet

    ResponElimina
  9. Sempre hem de creure que tot es possible.

    Petonets

    ResponElimina
  10. Según lo que he entendido teniendo en cuenta algunas palabras sueltas que tendría que buscar en un diccionario, tu escrito es mi espejo hoy.
    No dejes de creer... mientras camines siempre habrá nuevas cosas por descubrir.
    Mil besos desde mi alma y el deseo de que tengas un feliz dia.

    ResponElimina
  11. gràcies instints... et faré cas!

    Bargalloneta... ja veus per on anem... a mi em va anar bé escriure això tal com em sentia en aquell moment... i saber que algú m'escoltava també!
    ànims i petons!

    belita... això és el que fem cada dia!

    mas de mi que de... lirio,
    me siento bien acompañada por tus palabras... continuaremos andando pues... así seguro que encontraremos nuevos horizontes en los que creer...
    besos!

    gràcies per
    (escoltar-)llegir-me a tots...
    Ara, aquí i avui...
    em sento molt millor!

    ResponElimina
  12. el silenci és el millor estat per a poder escoltar

    ResponElimina
  13. A vegades les paraules necessiten temps i els pensaments, espai...
    Respira fons Mar i escolta aquest silenci que pot ser portador de les paraules cercades, de les frases justes i fins i tot de la serenitat anhelada...
    Continua fent el teu camí, sense presses... Troba el teu ritme i la calma per creure que tot és possible...
    Molts ànims, guapa! I una abraçada molt forta!

    ResponElimina
  14. USD... el silenci m'ajuda a trobar-me a mi mateixa i poder trobar els altres... però de vegades fa falta l'espai per poder parlar i expressar allò que tenim a dins...

    Guspira...
    les teves paraules transmeten serenitat i pau... em donen forces per trobar el temps, l'espai, el ritme... respirar i mirar endavant...
    i continuar creient que tot, absolutament tot... és possible...
    petonets bonica!

    ResponElimina
  15. To ho has dit. Tot és possible!!! Petons.

    ResponElimina
  16. Hola Mar,

    Hi ha coses que em resulten conegudes. El silenci.....

    Estaria estona llarga parlant i escoltan-te.

    Que ne's de dificil a vegades les coses.

    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Segur que cal seguir caminant, Mar, sobretot per pensar que tot és possible. Si nó, ho tenim xungo.

    Una abraçada comunicativa.

    ResponElimina
  18. Hola!

    Pasaba por aqui para dejar un beso y avisar que he cambiado el enlace de mi blog. La dirección es:

    www.pperdidas.blogspot.com


    Feliz fin de semana!

    ResponElimina
  19. Cada cop n’estic més convençuda jordicine.
    Les possibilitats que ens passin les coses depenen de les energies que hi dediquem.
    Bon cap de setmana i molts petons.

    horabaixa,
    de vegades els silencis són la millor resposta.
    D’altres cal poder parlar i dir les coses pel seu nom.
    La saviesa és saber què és el més adient en cada moment.
    I encara tinc un llarg camí per arribar-hi.
    Petons de cap de setmana!

    Violeta...
    No deixem de caminar ni en els moments més difícils.
    Aquest és el gran secret.
    Petons comunicatius i festius de cap de setmana!

    Eli,
    besos bienvenidos.
    Me la apunto.
    Besos de vuelta.

    ResponElimina
  20. Creureque tot és possible ja dóna força per continuar respirant...all`on sigui i de la manera que sigui!
    M'agrada com ho expliques
    Molts records Mar!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...