Carrers deserts,
aires de nit...
aires de nit...
a mitja nit...
dues bombolles...
que al seu encontre esclaten en espurnes irisades
i il·luminen la foscor del carrer
amb una llum càlida, fresca, primaveral, lluminosa,...
i l'espai desestructurat es torna a confegir en una nova bombolla,
única, brillant, plena de vida i vitalitat,
dipositària d'il·lusions i màgies...
i s'enlaira, s'enlaira, s'enlaira,....
amunt, amunt, amunt,...
i vola...
i flueix...
i es deixa portar pel ritme dels desitjos dels seus estadants....
talment com un somni...
a mitjanit...
carrers deserts, aires de nit,...
un punt brillant en el cel...
Per que sempre la mitjanit es hora de bonics color i millors pecats. Petons.
ResponEliminaBonic poema, Mar, ple de subtilesa i irisat dels colors de la llum...
ResponEliminaPetons.
Hola preciosa!!
ResponEliminaNomés he deixat un moment la feina per donar-te el Bon dia! Ha sigut un plaer coneixer tanta gent bonica com tu.
Petonetsssss
Fantàstics versos. Què té la nit que ens atrau d'aquesta manera, que ens embruixa?
ResponEliminaBonica bombolla. Un petó.
ResponEliminaStriper...
ResponEliminaserà per alguna cosa, oi?
Violeta...
m'agrada que t'agradi.
Gràcies Lisebe!
Quina injecció d'energia positiva!
Ai Company...
la nit que ens atrau i ens xucla cap a paradisos inconfessables...
Si Jordi...
una bombolla que et trasllada a altres espais somniats...
petons a tots!
O potser sí que són confessables...
ResponEliminapotser sí que tens raó company...
ResponEliminano hi ha res inconfessable oi?
Hola Mar,
ResponEliminaTalment com un sommi..........
Una abraçada
horabaixa...
ResponEliminaun somni gairebé fet realitat...
petons!