sobre quicks i slows... i de lectures fetes i per fer...

Des que he tornat a ser jo i puc tornar a pensar, a imaginar, a escriure, a llegir, a seguir-vos...
que dono voltes al cap a això de si sóc slow o quick... o quick-slow... o slow-quick...
i em fa gràcia perque sense ser res preparat,
quan me n'he adonat de les meves primeres lectures de plaer després de tot plegat,
veig que tenen molt a veure amb tot el rebombori de si lent, ràpid, variat...

i m'ha sortit un poti-poti de lectura divertit...
jutgeu vosaltres mateixos...
La primera lectura, regal d'aniversari de principis de mes, vaig considerar que l'havia de llegir de seguida...
De primer vaig pensar que aquesta necessitat interna, era perquè els qui me l'havien regalat veiessin que el seu present m'havia agradat molt... però després, me'n vaig adonar que era el títol el què m'empenyava a fer-ho també...

I, dit i fet.
Volent emular la protagonista, vaig imaginar-me que sí, que podia ser una dona veloç i  m'hi vaig capbussar disposada a cruspir-me'l en un tres i no res...
Feina feta!
L'obsessió de la Nes pel temps és malaltissa, fa pensar. I és l'obsessió dels nostres dies...
Portada a l'extrem, aquesta avidesa de ser totalment pràctica i eficient en el menor moviment que fem al llarg del dia és ridícula i ens fa perdre tants detalls... fins i tot, podria ser, que la realitat fos tota una altra cosa...
La protagonista, viu en un món en el que no hi caben tantes coses per viure... i sap greu i tot...
A mida que anava avançant en la lectura, vaig poder veure i confirmar (per si alguna vegada havia dubtat d'aquesta certesa) que no, que no sóc com la dona veloç, que prefereixo no anar tant ràpida i poder deixar coses per fer...
No sé si m'enteneu...
Si sou dels Ràpids, us convé llegir la novel·la, ja que dóna moltes pistes per estalviar temps, la dona veloç n'és tota una experta!
Si pertanyeu al món dels Lents... també us la recomano.
Va bé per, si mai us arriba a passar, que des de fora el temps i les circumstàncies us empenyen i us exigeixen un ritme que no és el vostre... penseu en la dona veloç i no us deixeu entabanar... hi ha coses a la vida que són urgents, però el què de veritat hem de tenir en compte són les coses importants... m'agradaria no perdre-ho de vista...

Reprenc, després d'aquest parèntesi lector d'aniversari... la novel·la que tenia començada des de fa uns mesos i que havia quedat aturada fins a nou avís...

Aquí el rtime canvia... Ho diu fins i tot el títol!
I amb aquesta nova cadència més pausada, sembla que em torno a trobar a mi mateixa...
Però, ja passa això quan la pressa no ens empaita, un altre fet quotidià i inesperat, em fa desviar l'atenció cap a una altra banda.
Després de conèixer una escriptora desconeguda (per a mi) fins aleshores, tinc curiositat per llegir-la...
Em deixen un seu llibre...
I aparco de nou el pas lent de les tortugues per estirar del fil d'Ariadna...

I m'hi quedo ben enganxada...
Tant, que en dos dies ja m'he empassat amb avidesa el món psicològic de la protagonista i tots els detalls del seu univers complex i ric i extraordinari de tant quotidià...
Maria se'ns emporta a fer un recorregut molt humà i alhora enrevessat i ple de matisos i de vivències que a mi m'ha semblat exquisit, ple de tendresa... un poti-poti d'emocions i sentiments que van apareixent i que es van descabdellant amb el creixement del personatge... comença sent un no-res i poc a poc te n'adones de la seva evolució cap a una maduresa serena... que es va desfent dels lligams que l'havien oprimit fins aquell moment sense adonar-se'n...
I fa els dols que ha de fer... i s'enfronta als propis fantasmes i reconeix les seves pors... i aprèn a viure d'una altra manera... més viva, més conscient, més ella mateixa...

I em fa pensar...
I m'agrada molt com l'autora ens descriu els sentiments i les emocions... ho fa de manera molt visual, molt fotogràfica*... i perceps perfectament el què està passant pels dins de la protagonista... i t'hi pots identificar... o no...

En tot cas, si tens la sort que aquesta novel·la arriba a les teves mans... jo no desaprofitaria la seva lectura... És altament recomanable!
Jo, ara ja friso per llegir les seves altres novel·les...

Bona lectura amics i amigues!

______________________________________________________

* com quan surt de l'hospital psiquiàtric i diu...
Però vaig marxar de l'hospital... amb una alta macarrònica i el meu coratge escarransit. Per sort, enmig de tanta tenebra veia llum al fons del camí: podia parlar, només calia que m'atrevís a fer-ho.


* o quan explica que compra gomes d'esborrar...
Una vegada vaig comprar tres o quatre gomes d'esborrar, les vaig guardar amb molta cura, i en vaig donar una al meu fill petit. Hi vam escriure el seu nom, i li vaig aconsellar que la posés sempre al mateix lloc, per no perdre-la. Crec que aquella goma li va fer més il·lusió que el cotxe teledirigit que li havien portat els Reis. I a mi també, perquè amb aquella goma vam anar esborrant la distància que hi havia entre tots dos.


* o com quan es desfà del jou de ser el centre de comunicació de tota la família...
... Ei, una cosa!...  que si voleu podeu parlar entre vosaltres !...
... En realitat no estic segura si aquella frase els va fer algun efecte o si només em va servir a mi per treure'm del damunt el nomenament de dipositària d'angoixes alienes, però el cert és que, des d'aquell vespre, les paraules rondaven pel passadís de casa entrant i sortint de les cambres i redistribuint les emocions.