m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dissabte, 23 de juliol del 2011

Fa dies que...

Fa dies que no escric...
Fa anys i panys que no llegeixo... (quan dic llegir, dic enganxar-me a un llibre i no deixar-lo quasi ni per dormir...)









Bé, és un dir...
Em passo el dia llegint... (entre vuit i deu hores), ara en català, ara en castellà, ara en anglès,...
Son lectures diferents...
També escric, no tant com llegeixo, però també escric una bona part del dia: ara una parrafada teòrica, ara un mail, ara una piulada,...


En resum, tot el dia abocada a la pantalla, llegint i escrivint, amb el món obert davant dels ulls, a l'abast,...





Entremig, m'aixeco i faig passejades per la casa, dono una volta, surto al balcó, respiro, m'estiro, controlo el programa de la TV que miren el parell d'adolescents que jeuen al sofà (quan hi són...), trec alguna cosa del congelador pel següent àpat, em faig una infusió o pico alguna cosa (fruita si la força de voluntat està inquebrantable, un tall minúscul de xocolata si m'atrapa la fluixera mental...), potser engego la rentadora, o recullo alguna andròmina de les que han quedat perpètuament col·locades a mode d'objecte decoratiu al menjador...
I torno a seure.
I segueixo.
Reviso si hi ha novetats, obro pantalles d'articles recomanats sobre temes que m'interessen, per llegir després (un després que sovint no arriba mai, i que tal i com han estat obertes les tanco quan s'acaba el dia).
I torno a escriure i llegir  i intento endreçar idees d'altres i integrar coneixements.
M'agrada, però és dur.

Em deleixo per tenir temps, temps per continuar llegint i per continuar escrivint; lectures lleugeres, novel·les que em traslladin a altres móns i espais; per viure altres vides, per gaudir i patir amb els personatges de ficció que altres han imaginat. I per escriure, per ordenar-me per dins, per escriure tot allò que em passa pel cap; des de banalitats absurdes i, fins a cert punt divertides (per a mi, és clar!) fins a allò més profund que quan es pensa per escriure s'ordena per si sol i es relativitza i perd dramatisme. I guanya en certeses que consoliden un jo, el meu. Hi ha moltes coses per polir encara, moltes reaccions absurdes, moltes millores a fer,... però haig de reconèixer que quan em retrobo amb mi mateixa, m'agrado... (perdoneu per ser tan creguda... o semblar-ho...). De fet, no ho sóc gaire, només una mica, per anar tirant... El necessari per anar fent i estimar-me el que sóc, el què faig i el què he construït al meu voltant amb la col·laboració de tots els qui m'heu acompanyat fins ara...




Estic molt, excessivament bolcada en un projecte professional i també personal que em té segrestada i que, ara per ara, no em deixa treure gaire el nas per enlloc. Tampoc per aquí, és clar.



És una decisió personal. Sabia que el final del procés seria així; i tot i així em sento privilegiada de ser on sóc, de ser qui sóc i de tenir al voltant (real i virtual) persones que m'heu regalat tantes coses per poder arribar a ser.




Un luxe i un plaer!
Sou tresors brillants!

Us deixo un regal... la maleta ideal!

Bones lectures i bones vacances!





totes les fotos les he trobades en una web molt recomanable pels amants dels llibres... i del llegir... aneu-hi!

13 comentaris:

  1. No et negaré que et trobo (et trobem) a faltar...
    Però, endavant!!! Som amb tu!!

    Cuida't. Frueix amb el que fas, tant com puguis.
    Somriu.

    I, de tant en tant, descansa, relaxa't.

    Una bossa de petons dolços, nina estimada
    Un sac ple d'abraçades infinites.

    :¬)**

    ResponElimina
  2. Té raó et trobem a faltar, però com que sé que fas allò que vols fer i que creus que has de fer... doncs no puc més que alegrar-me'n de la teva feina i que la tiris endavant... però... Faràs vacancetes, oi?

    Una abraçada ben forta, mar!

    ResponElimina
  3. No t'he arribat a conèixer prou com per a esbrinar el que vols dir.

    Signaria el que dius perquè em trobo o em trobaré de forma semblant. Però no sóc tant generós com tu. No puc deixar regals oberts.

    Segur que a tu no et serveix... però jo llegeixo quan em col·lapso. (parlo del llegir... literatura?)

    Ara estic engrescat amb una cosa que té a veure amb l'ordre de les idees, amb l'ordre de la informació i amb poder -potser- trobar la manera o alguna de les maneres de fer més fàcil triar què es vol -genèricament- saber.

    Se'm fa difícil saber quan estic de vacances i quan no. Quan sóc a la feina i quan no. Desitjo sincerament que tu ho tinguis més clar. I estic segur, que t'agrades. Treu-te les ulleres i veuràs que ets fantàstica.
    :)

    petons i llepades.

    ResponElimina
  4. Sí, cuida't, escriu, llegeix, frueix, i fes el que et digui el cor! Petons!

    ResponElimina
  5. Esperem que el segrest no sigui massa dur, si és voluntari és menys segrest i més projecte personal..endavant! i molt bones vacances i bon estiu!
    una abraçada!

    ResponElimina
  6. Doncs preciosa, llegeix, descansa quan puguis, fes al que has de fer i de tant en tant et dones un capricci. Ja saps que per la meva feina i el que faig t'entenc massa bé, així que endavant les atxes!

    I bones vacances si las tens i bons moments molt i molt dolços.

    Petonets i abraçades tendres guapissima

    ResponElimina
  7. Els segrests-exilis voluntaris, quan a més a més es fan des de la il•lusió, no exigeixen cap trucada als mossos ni un exèrcit de voluntaris catosfèrics disposats a lliurar-te. Ara, això sí, quan tu ens cridis actuem : )

    Petonàs i unes molt i molt bones vacances!!!

    ResponElimina
  8. Ànims, molts d'ànims... No tothom pot tenir aquestes satisfaccions personals, encara que siguin costoses.

    ResponElimina
  9. Enfrascar-se en aquests tipus de projectes tan decissius ja ho té això. Vius reclosa en una espiral, en un món profund en el qual es respira la caloror dels resultats. Va bé però fer petites pauses ni que sigui per dir que tot va marxant bé.
    una abraçada Mar!

    ResponElimina
  10. ai, mar que es veu que tens moltes ganes de vacances! i no m'estranya! va, que aviat tindràs l'oportunitat de predre't en algun llibre...

    per cert, le fotos xulíssimes! sobretot la segona.
    petonets :-)

    ResponElimina
  11. molt bones vacances, mar!!! i a gaudir moltíssim de les lectures!!! ja ens faràs cinc cèntims

    ResponElimina
  12. Va vinga, que això ja està al sac. La maleta apunta bé, i tot apunta a que ja tens el bitllet.

    ResponElimina
  13. Barbollaire... no et negaré que les teves paraules, de tan dolces, són com una abraçada intensa i acollidora, del qui dóna sense esperar, del qui regala el que és en cada paraula...
    Gràcies!
    Només et puc dir que em sento molt ben acompanyada en aquest aïllament...
    Molts i molts petons!

    Carme... jo també us trobo a faltar a vosaltres i a aquest deliri de llegir, mirar, gaudir i interactuar per la xarxa i fer-la petar com si ens coneguéssim de sempre, coneixedores de neguits i alegries, aventures i desventures, de misteris i altres veritats ocultes,... Sí, jo també us trobo a faltar... molt! Però la feina se m'endu i, de moment, sé que és la millor opció. Ja vindran temps de descansos i altres històries... ara toca viure el moment...
    Sí, faré un parèntesi d'una setmana per compartir amb la família i segur que serà ben reparadora!
    Petons bonica!

    gatot...
    la meva parla és encriptada, metafòrica, però molt sincera... em sap greu no haver donat prou detalls...
    El fet és que estic atrapada en una tesi doctoral que m'engresca i que em xucla moltes hores al dia. No, jo tampoc tinc un horari de feina, totes les hores són bones i tots els dies són similars... però com que no visc sola, no deixo de saber quin dia som, ni quan és l'hora dels àpats ni quan cal tancar l'ordinador i seure una estona al sofà o sortir a fer un passeig...
    Estic molt contenta per tu, veure't engrescat en un projecte és genial per sentir-se viu i recuperar les il•lusions!
    Moolts petons!

    zel, bonica!
    moltes gràcies per les teves recomanacions, les hauré de seguir al peu de la lletra!
    Petons de bon estiu!

    Elfreelang...
    el segrest, de tan dolç, és irresistible!
    Petons i molt bon estiu!

    lisebe! gràcies bonica!
    Sí, ja sé que tu m'entens i també que sempre hi ets! Faré cas de totes les teves recomanacions d'experta en aquests temes...
    Una abraçada i gràcies per la companyia!

    òscar!
    No, no cal cridar els mossos!
    Ara, prenc nota del teu oferiment i si em cal un salvament d'emergència cridaré fort per aquí, per la catosfera, per veure si apareixen uns quants xicots ben plantats i forts i valents (de la teva colla, vaja) que em salvin d'un (molt improbable) monstre ferotge quan sigui a punt de devorar-me... vindreu una bona dotació doncs?
    Fet!
    Compto amb vosaltres!
    Així em quedo més tranquil•la!
    Petons i abraçades d'estiu!

    Company...
    Gràcies pels ànims!
    Ja ho sé que sóc una privilegiada, bé prou que m’ho repeteixo dia sí dia també! Per això no hi ha queixa, només satisfaccions i agraïment.
    Petons i ànims també!

    Joana, gràcies per ser-hi també. Les teves paraules són plenes de saviesa, com es nota que n’ets una experta... de la vida i del saber copsar l’essència de les coses, el cor, la font d’on ragen tots els sabers i emocions...
    Moltes gràcies per ser-hi també i fer-te present...
    Bon estiu, que encara en queda!
    I molts petons!

    Kika...
    Les ganes de vacances justes per tenir-ne moltes ganes!
    Però també la certesa que quan les faci de debò, amb el projecte acabat, llavors seran ben merescudes!
    De moment, anirem fent petits parèntesi per no perdre les forces i seguir tirant.
    Molts petons! Tinc ganes de veure’t!


    rits!
    Moltíssimes gràcies!
    Miraré de fer-ne alguna ressenya, si és que puc acabar-ne algun!
    Molts petons!
    Acaba de passar un molt bon estiu!

    Joan!
    La maleta és ideal i els bitllets són en blanc... anirem fent camí a cada passa, sense decidir els destins, només viurem l’instant i ens deixarem portar pels camins insospitats del saber i del coneixement.
    Mai se sap a on ens portarà!
    El que és segur és que mirarem de gaudir cada passa que fem!
    Petons i bona resta d’estiu!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...