m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

divendres, 29 de gener del 2010

I seguim viatjant...

I seguim viatjant...
endavant,
i seguim cercant nous horitzons...
sense aturar-nos...
Torno a treure el nas per aquí...
després d'uns dies que requerien els cinc sentits per assolir reptes i anar més enllà...
tot i que la roda de la vida no s'atura...
si que enlenteix el seu ritme...
i torna a cercar l'equilibri, la suavitat, 
acompassant respirs i batecs...
passes i  sendes..

Us deixo amb la riquesa del viatge...
Gaudim-ne!... Val molt la pena!

 
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.





Molts petons!
Gràcies per ser-hi!

16 comentaris:

  1. A retrobar el batec assossegat doncs...i cal que el camí sigui llarg! benvinguda Ítaca però que quedi lluny...

    ResponElimina
  2. Doncs som amb tu!!! amb un camí tranquil sosegat ple dèsperança i de vida... Anem cap a Itaca!! tos junts....

    Petons amiga preciosa

    ResponElimina
  3. A tu per no oblidar-nos.
    A tota vela, i amb la proa ben alta, cap a Itaca.

    ResponElimina
  4. Has tornat????????????????
    quina alegria!!!!
    un petó ben fort!

    ResponElimina
  5. M'uneixo a fer el viatge per aquest camí del coneixement.

    Bentornada! m'agrada saber-te per aquí de nou.

    Petonets.
    ;)

    ResponElimina
  6. Me alegra volverte a leer.
    Te noto muy bien.

    Besos.

    ResponElimina
  7. és taaaan bonic aquest poema...
    b7s!

    ResponElimina
  8. El caso es que Ítaca... siempre fue mi destino.

    Pero ultimamente no sé dónde está...

    ResponElimina
  9. Respira, passeja i busca la tranquil·litat en el teu camí... Omple't d'aquelles persones que t'estimen de veritat i deixa sortir les paraules que t'ofeguen...
    Deslliura't del que t'amoïna i t'empresona per emprendre el nou camí cap a Itaca.
    Molts d'aǹims i una abraçada ben gran...

    ResponElimina
  10. anem!!
    ja em sembla que sento el cant de les sirenes..
    un peto de benvinguda

    ResponElimina
  11. Tots a Ítaca, el viatge de l'amor i l'esperança, de la lluita i el coratge...

    ResponElimina
  12. Som-hi estrip!

    Elvira FR, el camí és llarg i ple d’aventures per viure i aprendre...

    lisebe, un camí amb una companyia immillorable!

    Company... com podria oblidar-vos si sou part de mi ja?

    Rita! Un honor la teva companyia!

    Bargalloneta... us trobava a faltar!

    Striper... i jo a vosaltres, no saps com!

    -assumpta-
    El camí és tan agradable quan es fa amb la vostra companyia... una companyonia que respecta els temps de cadascú i hi és quan fa falta...

    TORO...
    Estic a punt per tornar a viure noves aventures en aquest camí de vida...

    nimue... aix si... si que n’és de bonic... i a mi em dóna tanta energia!

    Odiseo...
    Itaca es el destino imaginado por muchos... pero nadie sabe ciertamente dónde está... ahí está la gracia, recorrer el camino y sentirlo y vivirlo a cada instante, en cada avance, en cada nuevo día... y perderse en él... y volver a reencontrarse...
    No desesperes... sigue andando...

    Guspira...
    Em deslliuro del pes que darrerament em feia de llast i amb aquesta lleugeresa emprenc altra volta el camí que cerco constantment... ben acompanyada per tots vosaltres!

    sargantana... jo també el sento aquest cant, ve de lluny... em sembla que és per aquí...
    anem!

    zel...
    som-hi!
    un viatge ple d’aprenentatges a fer i ple de present per gaudir!
    benvinguda!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...