Em sumo al carro dels que esperen que no sigui per res greu. Els parèntesis blocàires, si no són per un problema concret, sempre van bé. Agafa aire i ens retrobem aquí, Mar!
òscar, aquest parèntesi és per focalitzar l'atenció en el que ara és important i no es pot obviar. Està previst que es tanqui (si tot va bé!) a principis de mes...
lisebe... un kit-kat necessari i motl productiu!
TORO... la mesura del temps sempre és relativa... el que per a uns pot ser etern per a d'altres pot ser només instantani...oi?
Bargalloneta!!! per feina!!! jejeje...
sargantana... sí, ja ho faig ja!
gràcies Ferran! anirà bé segur!
Joana ... vaig traient el nas i no puc evitar quedar agradablement sorpresa i respondre els vostres agradables comentaris!
Company... a dins el vaig farcint de tot allò que visc i sóc... i hi ha moltes coses!
Elvira FR, mentre hi ha vida... un parèntesi de blog que no de vida!
-assumpta-!!! ets un solet! sí que hi és la lluna, sí... com dius... ara toca la fase de lluna nova, però hi és renovant-se i treballant per tornar a ser plena quan toqui!
Mil petons a tots i totes i gràcies per treure el nas i omplir el parèntesi de somriures i de companyia!
... estic gaudint del que em regala la vida cada dia, com intento fer sempre... :) i en aquests moments... m'ha regalat un munt de feina que requereix tot el meu esforç i dedicació... ben aviat tot això tornarà en forma d'un altre regal, segur que sí! ja us explicaré!
apm un beso para ti, ya cerré mi paréntesis y ahora abro nuevos caminos para reencontrarme con amigos y amigas que hayan tenido la paciencia de esperar...
MAR... ya estoy por aquí otra vez!
Judit... les teves abraçades virtuals m'arriben fresques i regalades!
els parèntesis s'obren i es tanquen no?
ResponEliminacaldrà esperar a veure també si es farceix d'alguna cosa :)
ResponEliminaDesitjo que no sigui per res greu.
ResponEliminaCom ha dit l'Estrip (encara que sigui mitjançant una pregunta), els parèntesi s'obren i tanquen.
ResponEliminaPetooons!
que sigui momentani com un kit-kat.
ResponEliminaPetonets preciosa
Espero que no per massa temps.
ResponEliminaPetons.
per què???????
ResponEliminagaudeix del teu parentesis...
ResponEliminapero no tardis!
Em sumo al carro dels que esperen que no sigui per res greu. Els parèntesis blocàires, si no són per un problema concret, sempre van bé. Agafa aire i ens retrobem aquí, Mar!
ResponEliminaEt dic el mateix que en Ferran, agafa aire i respira...
ResponEliminano deixes de treure el nas! :)
Petons Mar!
I ara, què és això? Els parèntesis s'obren i es tanquen, i sovint a dins no hi ha gaire res. Així que sort, i que sigui curt.
ResponEliminaparèntesi de bloc? un parèntesi de vida? que sigui curt i profitós!
ResponEliminaUn parèntesi obert...
ResponEliminaLa lluna té les seves fasses i potser en aquests moments senzillament no la podem veure... però ella hi és.
Pren-te el temps que necessitis, i espero que ben aviat puguis tornar per aquí.
Un petonet ben dolç.
;)
estrip... i tant!
ResponEliminaClidice... es farceix de vida... sempre!
Striper... res greu!
òscar, aquest parèntesi és per focalitzar l'atenció en el que ara és important i no es pot obviar. Està previst que es tanqui (si tot va bé!) a principis de mes...
lisebe... un kit-kat necessari i motl productiu!
TORO... la mesura del temps sempre és relativa... el que per a uns pot ser etern per a d'altres pot ser només instantani...oi?
Bargalloneta!!! per feina!!!
jejeje...
sargantana... sí, ja ho faig ja!
gràcies Ferran! anirà bé segur!
Joana ... vaig traient el nas i no puc evitar quedar agradablement sorpresa i respondre els vostres agradables comentaris!
Company... a dins el vaig farcint de tot allò que visc i sóc... i hi ha moltes coses!
Elvira FR, mentre hi ha vida... un parèntesi de blog que no de vida!
-assumpta-!!!
ets un solet!
sí que hi és la lluna, sí...
com dius... ara toca la fase de lluna nova, però hi és renovant-se i treballant per tornar a ser plena quan toqui!
Mil petons a tots i totes i gràcies per treure el nas i omplir el parèntesi de somriures i de companyia!
...
estic gaudint del que em regala la vida cada dia, com intento fer sempre...
:)
i en aquests moments... m'ha regalat un munt de feina que requereix tot el meu esforç i dedicació...
ben aviat tot això tornarà en forma d'un altre regal, segur que sí!
ja us explicaré!
Gràcies per ser-hi!
Petooooons i bon cap de setmana!
Fins aviat, MAR. T'espero!
ResponEliminaInteresante post,
ResponEliminaun placer pasar por tu casa
que tengas una feliz semana
un abrazo
RMC
Los parentesis son necesarios !claro que sí!, disfruta de tu tiempo, estaremos esperandote
ResponEliminaUn besote, bien gordo
VUELVE!
ResponEliminamar
A bona hora arribo...
ResponEliminaEls parèntesis són abraçades virutuals =:)
((((((Mar))))))
Gràcies jordicine! Ja torno a ser per aquí!
ResponEliminaHola RMC, bienvenidx, vuelve cuando gustes...
apm un beso para ti, ya cerré mi paréntesis y ahora abro nuevos caminos para reencontrarme con amigos y amigas que hayan tenido la paciencia de esperar...
MAR... ya estoy por aquí otra vez!
Judit... les teves abraçades virtuals m'arriben fresques i regalades!
Petons a tots!