m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dijous, 1 de gener de 2015

existències invisibles

l'orgull (o no) de poder ser aquella dona...
Jeanie Tomanek
Des que li va dir, no s'ho podia treure del cap.
- Ah! La M. és aquella dona que envia mails!
I aquella dona, M. per ser més exactes, que li dóna voltes.
-T'ho miris per on t'ho miris, dir que jo, M, sóc aquella dona, és del tot despectiu. Dolorós.
No per res, sinó perquè ella mai hauria pensat que algú la veiés gran, gran i sense ànima.
Dir aquella dona, és saber-la sense veure-la.
- Oh! Ara ho entenc! Sóc invisible! Ja dec haver arribat a aquella edat desequilibradament plàcida (o no) de la transparència subtil i alhora tan omnipresent. Aquella edat que, tot i no ser tangible, envio mails i l'altra gent em recorda, ni que sigui per això, per fer-me existir en converses intranscendents.
- Així doncs...?
- Un plaer i un orgull poder ser aquella dona. Sí, sí, la que envia mails i es fa omnipresent sense ser-hi del tot, la M.!

8 comentaris:

  1. Ui , això de ser invisible no és gaire agradable, ni que t'associïn a una lletra...Millor ser una ben real amb noms i cognoms...
    Bon any.

    ResponSuprimeix
  2. Ui, no pateixis M.Roser,,,
    diria que la protagonista d'aquesta història s'ho pren amb molta filosofia...
    fins i tot diria que s'ho mira amb un cert aire mofeta...
    Gràcies per passar per aquí, un bon any també per a tu!

    ResponSuprimeix
  3. Som el que som, amb nom o sense. Ser invisible és, en certa manera, fer-se lliure. .."saber-la sense veure-la" Fa pensar, m'agrada!
    Bon any!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. fer-se lliure...
      em fas pensar també.
      la llibertat té un preu i costa un esforç...
      no és gratuïta,
      bon any!

      Suprimeix
  4. Sense voler-ho, jo m'hi he vist reflectida, potser amb una diferència, en comptes de la M, hi hauria una L.
    Una abraçada i els millors desitjos. Sempre hi ets present d'ençà que vaig compartir el teu menjador, un desembre de fa uns pocs anys!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L.! Tu també?
      M'agrada compartir amb tu aquests espais,
      també et tinc molt present,
      tot i ser invisibles,
      existim l'una en l'altra!
      un plaer ser-hi i compartir moments...
      algun dia ens farem visibles,
      n'estic convençuda...
      entretant,
      una bona abraçada i molta llum per aquest nou any!
      molts petons estimada!

      Suprimeix
  5. La invisibilidad no es eterna... me consta...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. nada dura eternamente (me parece)... por suerte... (creo)

      Suprimeix

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...