m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

diumenge, 16 de novembre del 2014

Un dolç hivern?


Va tancar el llibre enutjada. No encaixava prou bé la incertesa dels finals oberts i aquell escriptor s'havia permès la llicència de deixar la narració en el punt on més preguntes tenia.

L'endemà es va llevar a poc a poc, sense presses i amb l'esperança de poder resoldre l'enigma a la tarda. Segur que se li devia haver escapat algun detall, algun punt o algun gir que no havia copsat i que devia ser la clau subtil del parador de la no-protagonista.
Possiblement, l'estrès de les darreres setmanes i que les primeres pàgines no li havien estirat del tot la curiositat per seguir la història, havien condicionat una lectura distanciada entre l'inici i el final i en aquest interval de temps s'havien amagat les raons genuïnes de l'escapada. 

Tan de bo aquella tarda, alguna de les altres aportés l'element clau, el detall (que a ella se li havia escapat) per a poder tancar la història.
I si no, potser entre totes, aquella tarda tardorenca de finals de novembre, entre dolços i cava, i sent elles les protagonistes, aconseguien donar sentit al llarg hivern viscut amb un bon esclat de primavera.
Sort en tenia de les altres...  

8 comentaris:

  1. Normalment m'agraden els finals tancats però, de vegades, és divertit jugar a ser l'autor/a inventant-se com voldríem que acabés la història...Fa temps vaig llegir aquest llibre i em va agradar.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden els finals oberts sempre i quan tinguin possibilitats de poder inventar noves aventures i seguir donant vida als personatges, però en aquest cas, tot apuntava que... no hi havia massa possibilitats de gaire res... i no em va fer gaire el pes la veritat...
      petons M.Roser

      Elimina
  2. Vaig llegir aquest llibre a l'estiu, i després vaig visitar els paratges de Farrera que el van inspirar. Fer totes dues coes són recomanables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prenc nota de la segona recomanació a veure si veient els paisatges millora la percepció de la història.
      Gràcies xavier!

      Elimina
  3. No sé si vam tancar el llibre. Molts interrogants i algunes teories. Però si, va ser una gran tarda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. una tarda fantàstica!
      sort que dels interrogants i les teories no en vam deixar cap en peu.
      Una abraçada rits!

      Elimina
  4. Respostes
    1. la tarda (va funcionar) de meravella
      les altres van fer honor al seu llinatge d'expertes lectores i van exposar finals ben diversos, però no en vaig acabar de comprar cap...
      coses que passen...
      ;-)

      Elimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...