m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...
diumenge, 30 de setembre del 2012
De nou... benvinguda tardor!
Somniejo desperta.
Sense res més a fer,
vagarejo per instants viscuts.
M'hi ensabono,
tacte suau de la pell,
per reviure'ls intensament.
Per un moment,
la brillor dels ulls,
m'enganya.
I em fa por despertar.
I saber que no, que no hi ets.
I fregar-me els ulls,
humits encara,
de la pluja d'un ahir massa proper.
I tornar a mirar,
llevar la basarda i saber-te aquí,
a prop, a tocar.
Sense veure't,
sento la teva abraçada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Abraça fort aquesta tardor. Aviam què ens portarà.
ResponEliminaUns versos preciosos!
Abraçada està!
EliminaSegur que coses bones i plenes de somriures per descobrir!
Petons i ànims bonica!
Molt bona tardor, mar, que t'acompanyin els somnis i que s'ompli de nous moments intensament viscuts!
ResponEliminaAixí ho procurarem, no?
EliminaSeguirem omplint de vida cada instant del dia, agraïnt cada regal i cada somriure.
Una tardor plena d'il·lusions per viure i compartir!
Petons estimada!
Hi ha certeses que no ens han de fer por mai!
ResponEliminaPetó, mar!
:)
I si ens fan por, potser si les compartim, podrem viure-les tal i com es mereixen!
EliminaI tant que sí!
Petó i somriures per espantar les temences!
"Ser part del teu somni.
ResponEliminaCom l'escuma que et llisca
per l'esquena.
O bé,
enredar-me entre els teus cabells,
entremaliat,
per respirar-te.
I, aleshores,
com les gotes
que t'emperlen el cos,
abraçar-te"
(ara espero no haver semblat massa agosarat amb el que m'ha inspirat el teu post...)
petonet dolç nina
Caram Barbo!
EliminaQuina inspiració més dolça!
M'encanten els agosaraments poètics que t'inspiren les meves dèries de tardor.
;-)***
Petonets poeta encisador!
Que bonic Mar!
ResponEliminaBona tardor!
Que serà genial!!!
Ho serà segur!
EliminaBona tardor plena de somriures i somnis per viure!
Petonets preciosa!
Esperem que sigui millor que el final de l'estiu!
ResponEliminaN'estic convençuda!
EliminaSegur que sí!
Bona i lluïda tardor!
Bona tardor, ho havia deixat escrit, però pel que es veu, no va quedar gravat.
ResponEliminaComparteixo aquest espai amb la calidesa de les teves paraules i l'abraçada d'aquesta tardor, que espero ens faci estremir!!!
Besades càlides tardorenques!!!
Segur que sí Dafne, la tardor desplegarà esplèndida tots els colors vermells, ocres i daurats.. n'estic convençuda.
EliminaAbraçades optimistes de tardor!
Benvinguda tardor. I bons versos.
ResponEliminaM'agrada el qué fas
ResponEliminaSalutacions
A mi la tardor em porta un sentiment de pèrdua, de finalització. A mi m'agrada l'estiu, la calor, els dies llargs i portar poca roba!
ResponEliminaAixò si, si la tardor ha de portar abraçades: Benvinguda siguis, tardor!
;)
Petons!
Quan somio desperta també sento abraçades que no veig...
ResponEliminaLa tardor, sobretot els primers dies, no em senta gaire bé, però llegir versos així i veure imatges com les que has penjat, ajuda a veure-la d'una altra manera.
I una altra abraçada, apa, encara que no em vegis!
Benvinguda de nou , un any més!!!
ResponEliminapetons i jo també noto l'abraçada!!!