m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimarts, 1 de juny de 2010

Un contratemps, moltes complicitats i una bona sorpresa...














La situació no és gens agradable però hi ha alguna cosa que fa que se'm dibuixi un mig somriure.
Fa dues hores que havia d'haver sortit el vol cap a Barcelona i ara ja han confirmat definitivament la cancel·lació. 

Davant la reacció airada d'uns passatgers i les corredisses d'altres per ser els primers en les llargues cues que ja s'endevinen, m'ho prenc amb molta calma.
Em dedico a observar.
Espero pacientment la maleta facturada hores abans. Els grups de passatgers ben organitzats i disciplinats ja fan guàrdia a les diferents cues.
Jo faig una trucada. I una altra.
A casa tot està controlat i reservo una habitació a l'hotel perquè pinten magres.
Les cintes, estàtiques, immunes al pas del temps provoquen, desesperen.  Finalment la boca erma i fosca comença a escopir maletes desordenadament.
Encalço el meu equipatge d'una revolada i em dirigeixo cap a la primera cua que dóna la volta i que l'únic moviment que sembla tenir és el d'un acordió en ple procés de compressió.
Els que anem sols hem quedat a la cua de la cua davant la impossibilitat de repartir-nos les tasques i haver de fer una cosa darrere l’altre no en paral·lel com els que van en equip.

En pocs minuts però els més extravertits comencen a establir contactes amb els veïns accidentals de la interminable cua.
Un noi jove, dos posicions per davant meu, xerra que xerra amb dues dones que se l’escolten encuriosides.
Al meu darrere una noia alta i jove, ben plantada i d’aparença extremada em demana si li puc vigilar la maleta mentre va a fumar.
Establim complicitats davant el contratemps.
Sembla que la cua, ara sí que va avançant lentament. Una parella dels benorganitzats i guanyadors de la cursa d’obstacles de les diverses reclamacions, expliquen què és el que hem de fer per aconseguir canviar el bitllet per l’endemà (amb els horaris i tot! D’això se’n diu una bona font d’informació!) i assenyalen el segon mostrador on ens oferiran allotjament, esmorzar i viatge en taxi d’anada i tornada.
Se’n van contents.
Els darrers de la fila, nosaltres,  comentem quina serà la disponibilitat de tantes atencions quan arribem a la capçalera.
No les tenim totes però somriem, d’altres no tant.
Per distreure’m una mica em concentro en la conversa del noi jove i les dues dones de mitjana edat. És venedor. Les fa riure.
Sembla que les hi volia regalar un dels seus productes però esplèndid com és, ja duu la maleta buida. Durant el dia ha anat regalant el seu contingut a tots els qui ha vingut a convèncer de la qualitat dels seus productes. Fa èmfasi en la composició natural dels seus productes de perfumeria.
Paro una mica més d’atenció. Una petita intuïció. Un flash eteri, poc concret.
No pot ser...
Segur?
Sento un nom...
No puc resistir la temptació.
Jimmy? 
Em surt un fil de veu.
Els qui estan més a prop meu em miren, sorpresos, ell però no m’ha sentit.
Agafo embranzida, no es pot ser tímida en aquestes situacions.
Jimmy?
Es gira.
Em mira.
Sí, em respon mig sorprès.
No em reconeix.
Jo sí, però no aconsegueixo enllaçar massa bé la seva imatge actual amb la de la meva memòria. Potser la xispa dels ulls és la mateixa...
Em pregunta, una mica confós, si conec els seus productes.
Me’l quedo mirant. Li pregunto en silenci, només amb els ulls si no em reconeix.
Paral·litzada per un núvol fosc i amenaçant... potser no recorda... potser no és ell... l’ombra del dubte m’atravessa.
Expectació. Microsegons de tensió suspesa a l’aire... ningú gosa trencar el moment.
Marta!...  diu amb fermesa.
Els seus ulls s’obren, sorpresos, vius, entremaliats, brillants pel reconeixement.
Respiro, més tranquil·la, somric d’agraïment.
Hòstia, hòstia, hòstia! No pot ser!
Què hi fas aquí?
Mira...
Ens fem una abraçada sincera d’alegria, de sorpresa, d’incredulitat.
Estàs igual!
Tu no! Has canviat molt!

(imagineu-vos! de nen d'11 anys, rosset amb ulls blaus i entremeliat com ell sol... a xicot xerraire i divertit, agradable i optimista...ratllant la trentena... quin canvi, no?)
Els nostres veïns segueixen la seqüència entre divertits, sorpresos i somrients.
No pot obviar una petita explicació.
Va ser la meva mestra... d’ EGB!
Ara, fins i tot els més seriosos i amoïnats per la situació que estem vivint esbossen un clar somriure...
I ara la cua avança amb una lleugeresa que ens sobta i tot.
La colla, conformada de manera aleatòria, ens endinsem en una divertida conversa barrejada de passat, present i futur... i arribem al final de la cua entre riures i somriures.
Compartim viatge d’anada i tornada a l’aeroport, hotel, esmorzar i aprofitem per fer compres no previstes mentre fem temps.
Ens expliquem part de les nostres històries de vida, compartim algunes intimitats d’aquelles que potser no contaríem a alguns coneguts però que contades a desconeguts perden transcendència i fan de bon explicar... una mica amanides i novel·lades per la mateixa imaginació... 


és un luxe que ens podem permetre...

Som cinc i fem pinya i ens regalem companyia fins que aterrem a BCN l’endemà amb força endarreriment però sans i estalvis i amb una bona aventura per explicar.

MAÓ – BARCELONA,  a 11 de maig de 2010


PD:

De vegades, situacions que, en principi, poden semblar desagradables... ens regalen sorpreses ben plaents...

Ha estat un plaer compartir amb la Mari, la Vicky, la Janet i en Jim aquestes hores d’espera. 

Fins a una altra ocasió!


CUNYA PUBLICITÀRIA...
Us recomano que visiteu la web on les fragàncies naturals d'en Jimmy Boyd  es poden gairebé olorar...
Tot un plaer pel sentit de l'olfacte... i de la vista i de l'oïda també!
I si teniu algun regalet per fer... no dubteu que qualsevol dels seus productes serà una molt bona elecció... us ho diu la seva exmestra!
;)

11 comentaris:

  1. Caram gairebé semble un conte però resulta que no ho és! que bé poder gaudir dels contratemps i convertir-los en oportunitats! Una web magnifica la dels perfums del teu ex-alumne!

    ResponElimina
  2. osti tu, les casualitats de la vida!! Quina emoció mentre anava llegint el post. Mira, a vegades ja ho dius tu, les coses no tant bones en fan sorgir d'altres molt bones, com les retrobades. Qui t'ho hagués dit eh? jeje. Me n'alegro molt que el viatge fos ben plaenter!! Un petonàs!!

    ResponElimina
  3. És la cadena d'esdeveniments que a voltes ens porta per camins ben estranys i ben atractius.

    ResponElimina
  4. Quina casualitat! Ja ho diuen que el món és un mocador!
    Admiro la gent que e´s capaç de prendre's situacions com aquesta amb calma. Jo en sóc del tot incapaç!

    ResponElimina
  5. Carai quina sorpresa! Nena, he decidit que al pròxim viatge vinc amb tu! Que últimament tens unes alegries pels aeroports... :D
    Que acabis de tenir molt bona setmana, guapa!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  6. Caram, se t'han colat uns xinesos i una anglès a la cua!
    Ja veus, de les situacions compromeses sempre en surten d'agradables.

    ResponElimina
  7. Elvira, oi que sí? La veritat és que l'aroma que desprenen aquests perfums fan impossible no prendre's la vida com un pou d'oportunitats!

    instints...
    ja veus quines casualitats i quines coses passen... estic segura que si tot hagués anat tal i com havia d'anar, haguéssim volat en el mateix avió però ni ens haguéssim vist!

    company...
    la cadena de la vida que ens ofereix tota la seva esplendor sempre i quan estiguem atents i oberts a gaudir-ne!

    Albert...
    tots estem units per mil llaços que ni coneixem però que si ens donéssim el permís d'aturar-nos i compartir espais i temps amb els altres (coneguts i desconeguts) segur que trobaríem mils de casualitats que ens uneixen... no?

    Guspira...
    quan vulguis compartim viatges i aventures... o algun cafetó per contar-nos les mil i una que hem viscut!
    petonets bonica!

    veí...
    si d'oportunistes n'hi ha per tot arreu... però, ni cas, val més deixar-los passar a tots els qui tenen tanta pressa...
    si, les situacions agradables són per tot arreu, només cal saber-les trobar i després gaudir-les tant com es pugui... o com es deixin!
    ;)


    Petons a totes i tots i gràcies per venir!!!

    ResponElimina
  8. I jo que de tot primer també em pensava que era un conte! Casualitats ben agradables.

    ResponElimina
  9. L'exmestra fent propaganda ja no subliminal, sinó del tot directe!! Home Mar!! ;-)

    curiós com amb la quantitat de gent que hi ha al mont pots coincidir el mateix dia al mateix lloc amb un conegut. Ara recorreré al tòpic: el món és un mocador!!

    ResponElimina
  10. Pot semblar mentida que de vegades es donin aquestes casualitats, però per sort, es donen.

    És un moment màgic quan una sorpresa d'aquestes ens és regalada.

    Per cert, m'agrada molt la reflexió:

    "Ens expliquem part de les nostres històries de vida, compartim algunes intimitats d’aquelles que potser no contaríem a alguns coneguts però que contades a desconeguts perden transcendència i fan de bon explicar... una mica amanides i novel·lades per la mateixa imaginació..."

    Totalment cert i curiós... I si per alguna estranya successió de "casualitats"? passa a ésser conegut?

    Ah, i la pàgina perfumada sembla molt interessant.

    ResponElimina
  11. Thera... els contes podes fer-se realitat.. i les realitats poden esdevenir contes... no?

    Jordi... m'he permès el luxe de fer propaganda directa! I tant que sí!
    El món un mocador... jo prefereixo veure'l com una caixa de sorpreses!

    Natxo... si un desconegut, per una estranya conjunció de casualitats, passa a ser conegut llavors ja té un bon dibuix de tu mateix fet... i et coneix més profundament d'entrada... també m'ha passat i en tinc bones experiències!

    Gràcies per venir i comentar!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...