m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

divendres, 16 de gener de 2009

NUESES...

Les paraules em despullen
a poc a poc
sense presses
subtilment.


Cada post... cada mot... cada lletra... cada punt...

Lentament.
Em desfaig d'impediments ... que empresonen,
em trec peces inútils .... que engavanyen,
foragito màscares ... que limiten,
llenço disfresses ... que paralitzen,
vestits apedaçats ... que amaguen,
parracs vells i inservibles ... que enganyen.

A poc a poc.
Lluint nueses.
Amb esplendor,
amb timidesa,
amb gosadia,
amb sinceritat.

Pell blanca...
lentament,
clara...
estimant aquesta nuesa.

Nuesa que allibera dels lligams.

Nua... essencialment...

Pintura: Luis de la Fuente, http://www.artelibre.net/LUISDELAFUENTE/index.htm

20 comentaris:

  1. Segur que la teva nuesa ytan poetica deu ser molt mes bonica que la meva.

    ResponElimina
  2. els mots, per molt que els pintem com o posem màscara, diuen molt de nosaltres.
    les paraules ens despullen molt més del que pensem.

    bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  3. Delicada nuesa, que ens despulla de tot ... menys de sentiments !

    Que preciós !!!

    Un petó i bon cap de setmana ! ;)

    ResponElimina
  4. Aquesta nuesa també pot fer estremir... Molt bonic!

    ResponElimina
  5. Carai... quin escrit... paraules precises i boniques, com sempre és clar!

    ResponElimina
  6. Hola Mar,

    Amb la mateixa nuesa que fas esment. Et dic que has fet un escrit vestit amb roba de gala, per anar de festa.

    Li has donat un significat profund, real, sublim. I és qué, és quan anem nusos, quan som nosatres mateixos.

    Com molt bé dius. Nuesa que allibera dels lligams.

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. I és que les paraules tenen un poder... Unes vegades ens poden fer despullar lentament davant una munió de gent i d'altres, ens poden fer vestir davant algú en concret. És la màgia i la força de les paraules...
    És un escrit preciós, Mar. L'he llegit i rellegit un munt de cops i cada vegada estic més convençuda que seria un bon encapçalament per a les meves paraules despullades. Cada cop hi trobo un encanteri especial que en fa pensar en parts del meu blog, en pensaments meus a l'hora d'escriure, en la idea que buscava quan vaig triar el nom.
    M'agrada molt!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Preciós. Això del blog explica més coses de les que ens pensem. Un petó.

    ResponElimina
  9. Potser a vegades, si poguéssim comunicar-nos d'aquesta manera i expressar així els sentiments.... tot seria més senzill!
    molt boniques paralules,
    un petó

    ResponElimina
  10. despullar-nos una mica en cada paraula, fins quedar-nos amb aquesta nuesa de l'essència, i sentir la llibertat...

    cada post, cada mot, cada punt, inclús cada silenci. Preciós, m'ha arribat a l'ànima.

    ResponElimina
  11. Les paraules tenen la màgia de despullar, de deixar-nos nuets, amatents a qualsevol estímul. Preciós.

    ResponElimina
  12. M'encanta com escrius. I sí, totlament d'acord, mica en mica ens anem despullant de moltes coses i ens obrim als altres en unintent de conèixer-nos millor nosaltres mateixos. Petons.

    ResponElimina
  13. El ultim post no se t'ha publicat.

    ResponElimina
  14. i després de la nuesa les abraçades son miler de vegades millor!

    ResponElimina
  15. Ai! que ja et trobem a faltar per aquí !
    Espero que tot et vagi bé, fins el cap de setmana ! Cuidat molt i un petóooooo !!!!!

    ResponElimina
  16. Hola, hola, hola,…
    Perdoneu per no haver respost abans als vostres afalagadors comentaris, he estat segrestada per un immens volum de feina (aquests últims dies he dormit ben poques hores) i la veritat és que he anat de bòlid (bé, encara no s’ha acabat però diguem que estic a la recta final ... per ara…).
    No us he respost però us confesso que us he anat llegint... i la veritat és que sou una passada!
    És realment encoratjador llegir els vostres comentaris i una mica difícil no estarrufar-se com un gall dindi amb la cua desplegada .... ;)

    Gràcies per les vostres respostes... per llegir-me... per ser-hi... per escriure... per compartir els vostres escrits... per la vostra sensibilitat i el vostre escalf... és una sensació màgica llegir-vos... mai m’hagués imaginat que em podria sentir tant propera a persones que no conec però amb qui hem anat establint una relació a través dels escrits i dels comentaris...

    Una abraçada a totes i tots!!!
    I molts petons agraïts.

    Striper,
    quan qualsevol nuesa es vesteix de sinceritat esdevè sublim...
    (l’últim post era un error, perdona...)

    Òscar,
    les paraules prenen vida pròpia quan les deixes escrites i llegir entre línies és un gran do.

    -assumpta-
    els sentiments, per sort, no es poden separar de la nostra pell... per més que vulguem....

    Rita,
    la nuesa fa estremir quan és regalada sense exigir res a canvi

    Cesc,
    les teves paraules són carícies molt tendres.

    horabaixa,
    la festa és llegir-vos i sentir-vos tant propers. I que bé que estem quan podem ser nosaltres mateixes, oi?

    Guspira,
    m’impressionen les teves paraules... i em fan sentir molt propera a tu... saps que aquestes paraules les pots fer servir per al que vulguis... són un regal... i que tant si vols fer-les servir per les teves paraules despullades o no, em seguiré sentint molt propera a tu

    jordicine,
    sí, els blogs expliquen moltes més coses de les que pensem, però sobretot transmeten l’essència de les persones que els escrivim i que els comentem, oi?

    Bargalloneta,
    seria tant potent poder arribar a comunicar-nos així amb les persones que ens envolten... es tracta de practicar... i provar-ho... i no desistir si no surt bé a la primera... ja sortirà!

    labruixoleta
    les paraules t’arriben a l’ànima perquè troben les portes obertes... i això vol dir que la sensibilitat està a flor de pell...

    El Company de Venus,
    estimat company les paraules esdevenen màgiques quan nosaltres els hi atorguem aquest do... ens despullen quan volem despullar-nos... i ens acaricien quan són suaus i dolces... i volem ser acariciats...

    fada,
    l’art de despullar-se i mostrar-se per dins és tot un art a practicar i sovint ens retorna sorpreses molt boniques que ens uneixen més als altres..

    estrip,
    les abraçades quan una està nua són un bon regal pels sentits i ens uneixen a l’altre profundament

    -assumpta-... i tots...
    Gràcies per tot!!!
    Cuideu-vos molt i passeu molt bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  17. Ostres trobava a faltar llegir escrits tan preciosos, i es que et pots perdre en les paraules i tot.

    ResponElimina
  18. gràcies rosseta!
    és un plaer perdre's en un mar de paraules, oi?

    ResponElimina
  19. Això què vol dir? que me les puc endur? de debò? T'agradaria? Son un regal?
    Ui... ara m'he atabalat!

    La veritat és que totes les paraules que m'has dedicat, les he vist amb un encant especial perquè sé que han estat teixides amb delicadesa. I aquesta sensació de proximitat, jo també la tinc...
    Una abraçada i molts d'ànims!

    ResponElimina
  20. Sí, Guspira...
    te les pots endur...
    sé que estan en bones mans i que les tractaràs encara amb més delicadesa que jo mateixa...

    un regal per a tu...

    un petó proper...

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...