m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dilluns, 15 de desembre del 2008

MUERE LENTAMENTE... (viu intensament...)


Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente quien se transforma
en esclavo del hábito repitiendo todos los días los mismos trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su vestimenta
o bien no conversa con quien no conoce.
Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones,
justamente estas que regresan el brillo a los ojos
y restauran los corazones destrozados.
Muere lentamente quien no gira el volante cuando está infeliz con su trabajo,
o su amor,
quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir detrás de un sueño quien no se permite,
ni siquiera una vez en su vida, huir de los consejos sensatos...
¡Vive hoy!
¡Arriesga hoy!
¡Hazlo hoy!
¡No te dejes morir lentamente!
¡NO TE IMPIDAS SER FELIZ!


Adaptació anònima de Pablo Neruda


Tots, en el nostre dia a dia, fem petites coses per no morir lentament...
per viure intensament,
per poder somriure,
per llevar-nos cada matí,
per canviar la monotonia per novetat,
per trobar el què de la vida i llevar-nos amb un somriure...
per gaudir de les petites dosi de felicitat que ens permetem...
potser haurem d'anar fent més canvis encara...
i arriscar una mica més...
Pot ser un bon desig per començar l'any...

Viure lentament,
assaborir cada moment,
treure el millor d'un mateix,
aprendre de tot el que fem,
cercar l'essència de les persones,
estimar dolçament,
respirar profundament,
ser lliures,
...
hi ha tantes coses per viure intensament...
tot depèn del que triem per viure,
ni més ni menys,
allò que decidim viure és el que viurem.
T'atreveixes a triar?
Doncs som-hi...

17 comentaris:

  1. more lentament qui prescindint de tot això evita fer quelcom més per viure

    ResponElimina
  2. Preciosos els dos poemes. Com diuen: "Qui no s'arrisca, no guanya" i això és al dia a dia, quan veiem un problema o una situació complicada només tenim dos opcions: fugir o fer-li front, la llàstima és que hi ha persones que moren lentament al fugir, i les coses que s'arriben a perdre!
    Pon un "carpe diem" en tu vida jejeje

    ResponElimina
  3. preciós. Llegir això omple de vida i energia. som-hi!

    ResponElimina
  4. Precios jo a mi que ara estic una mica malalto m'animat una mica.Gracies.

    ResponElimina
  5. Mai millor dit que en les seves paraules i les teves... si ara no vivim intensament quan ens ho brinda la vida, quan ho farem?

    ResponElimina
  6. òscar,
    algú pot prescindir de tot això?

    rosseta,
    arriscar és viure!

    eh que sí estrip? a mi també!

    striper,
    ja estàs millor?
    me n'alegro que les paraules t'animin, aquesta és la intenció: transmetre energia positiva i ganes de viure...

    cesc,
    cada dia hem de llevar-nos amb aquesta intenció vital, oi?

    ResponElimina
  7. Hola Mar,

    No vull morir. No d'aquesta manera. No he volgut morir així mai.

    Saps ? des de fa un temps estic arriscan una mica més del compte. I quan comences ja no hi ha qui et pari.

    Molt macos i encertats els escrits.

    Nomès necesito -a vegades- una mica d'empenteta, i m'atreveixo i tan que m'atreveixo !!!!!

    Una abraçada molt forta

    ResponElimina
  8. Hola Horabaixa,
    veig que els nostres camins tenen un paral·lelisme... quan comences a arriscar i veus que val la pena... és difícil parar...
    una empenteta? potser ens la podem fer mútuament...
    a qui no li fa falta una mà, unes paraules de suport, una bona companyia... per arriscar-se?
    sempre millor ben acompanyada...

    ResponElimina
  9. Hola Mar,

    Paralelisme ? crec que més del que't penses.

    La resta és una manera d'entendre la vida. I no deixar de rebelar-se.

    Potser més que empenteta, saber que no ets única a arriscar, encoratge a no defallir.

    La bona companyia és ben rebuda sempre.

    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies Striper...
    avui que tinc el cor una mica encongit... els teus desitjos han obert una escletxa de llum...
    un petó pel blocaire més incondicional, sempre present,...
    gràcies!

    ResponElimina
  11. Unes paraules molt encertades.
    És trist viure i sentir-se morir a cada respir. És trist no veure que hem d'aprofitar cada moment de la nostra vida per sentir-nos més vius, perquè és el que hem de fer, perquè de vida només en tenim una. És trist veure com deixem passar oportunitats i deixem escapar persones.
    Estic d'acord en viure intensament, en aprofitar cada moment.
    Carpe diem a tope! ;-)

    ResponElimina
  12. Ostres quin escrit i quin blog més potent! t'he trobat a través de la Meta... i ja tens un altre lector fidel.

    Carpe Diem i feliç 2009!

    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Guspira...
    cal aprofitar la vida al màxim per poder sentir-se viva i gaudir de tots els colors que ens ofereix...

    SpocK,
    gràcies per la teva visita, per aquí sempre seràs benvingut...
    torna sempre que vulguis...
    un petó

    ResponElimina
  14. "viure és morir una mica a cada moment"
    bon poema
    salut estimada!

    ResponElimina
  15. Mar, con su reescritura de "Muere lentamente", ha planteado una sorprendente encuesta y ha resucitado pasiones por vivir. Ella sin duda se merece una columna en los mejores muros, para que muchos la lean.

    ResponElimina
  16. i si les vivències són intenses i plenes... quina mort més dolça, no?
    salut mq!
    I bon any nou!!!
    un petó

    ferrari...
    me encanta resucitar esas pasiones por vivir y gozar de cada instante y...
    cómo diría Rilke...
    celebrar la vida!
    un beso

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...