m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimarts, 8 de juliol del 2014

ficcions autobiogràfiques... (presentació)

A mar obert
Sóc la Mar.
     Visc d'onades i de mar en calma.
          De tempestes i racons plàcids.
               Remolins tèrbols, miralls màgics.
                    Fidel a llunes i marees suaus.
                         Carícies de cels.
                              Llepolies de sol
                                   i de núvols que amaguen estels.

                                                                       Aigua i humitat.
                                                                                 Tothora. 

No t'entens a tu mateixa.
T'afogues en les dues gotes salobres de sempre.

Et veus, t'observes (avui) des de terra ferma.
Res es mou, tot és clar.
I ara, des d'aquí,
des de la bonança d'aquest assossec,
saps que
         (mai més)
                    et deixaràs emportar per cap altra tamborinada;
que les tens controlades,
que les has vençut,
que ja
         (mai més)
                    les onades et tornaran a arrossegar per camins humits...
                                                                     
                                                                                   Aigua i humitat.
                                                                                      Constants vitals.  
                                                                                        Batecs d'ànima.

I també saps que tot és mentida.
(Que)
a la propera embranzida tornaràs a deixar-te endur per (des)coneguts cops de mar.

Que,
   (també ho saps),
         et portaran a (re)descobrir(-te) en nous escenaris, en estats mai sentits, mai viscuts...

I en el fons,
des de sempre,
t'agrada bressolar-te en tu,
i plorar, imaginar, somniar, jugar,...
somriure a voltes...
atrevir-te sense llançar-te,
perdre't en la immensitat del tot i retrobar-te en aquell no-res tan proper...
perquè en el fons, això,
                          (ja ho saps),
                                      és la salsa de la (teva) vida...

Despertar en noves platges.
I habitar(-te), amb tot el què encara ets i el què ja no...
Sorra, aigua i regust de sal cristal·litzada a la pell.
Amb ulls atents, ben oberts,
mirada brillant, noves il·lusions,
i les butxaques buides,
per tornar a omplir(-te) de nou...
                                       un any més...
                                                    de vida!

14 comentaris:

  1. Per molts anys!!!!
    Es preciós el que has escrit...

    Un petó

    ResponElimina
  2. caram, quina alumne més potent! per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. mmmm…
      jo també vull llegir el teu escrit alumna avantatjada!
      gràcies!

      Elimina
  3. Subscric el que diu la Lluna. Molt bonic el que has escrit.
    Moltes felicitats!!!
    B7s

    ResponElimina
  4. Per molts anys, Mar, M'agrada, m'agrada molt el que expresses en aquestes ficcions autobiogràfiques, que tants punts de coincidència poden tenir amb d'altres autobiografies més o menys fictícies de moltes altres dones. Dualitat entre propòsits i realitat, tot avançant per aquest camí a voltes complicat, a voltes amorós, sempre engrescador, de la Vida.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs si Galionar, com bé dius camí engrescador ple d'alicients i estimació, dubtes i certeses…
      abraçades de mar!

      Elimina
  5. No potser que et diguis mar i t'ofeguis amb dues gotes d'aigua salobre...
    Una manera molt bonica de dir-nos que fas un any més:
    " Amb ulls atents, ben oberts
    mirada brillant , noves il·lusions"...
    Moltes felicitats i que aquestes noves il·lusions captades amb la teva mirada brillant, et facin ser més feliç
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja ho veus M.Roser…
      la mar ofegada en les seva pròpia pell…
      quina incongruència, oi?
      contradiccions absurdes que tenen vida pròpia…
      gràcies bonica!
      abraçades suaus...

      Elimina
  6. Per molts anys Mar!! Un any més per re(descobrir-te), omplir-te, amb coneguts o des(coneguts) cops de mar...
    La vida dóna per això i molt més. Wapíssima molts i molts records!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joana bonica, quina alegria veure't per aquí!
      El gran regal de la vida...
      deixar-se viure i poder compartir-la amb els altres...
      celebrem la vida!
      Molts petons i abraçades wapíssima!

      Elimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...