ficcions autobiogràfiques... (presentació)

A mar obert
Sóc la Mar.
     Visc d'onades i de mar en calma.
          De tempestes i racons plàcids.
               Remolins tèrbols, miralls màgics.
                    Fidel a llunes i marees suaus.
                         Carícies de cels.
                              Llepolies de sol
                                   i de núvols que amaguen estels.

                                                                       Aigua i humitat.
                                                                                 Tothora. 

No t'entens a tu mateixa.
T'afogues en les dues gotes salobres de sempre.

Et veus, t'observes (avui) des de terra ferma.
Res es mou, tot és clar.
I ara, des d'aquí,
des de la bonança d'aquest assossec,
saps que
         (mai més)
                    et deixaràs emportar per cap altra tamborinada;
que les tens controlades,
que les has vençut,
que ja
         (mai més)
                    les onades et tornaran a arrossegar per camins humits...

                                                                     

                                                                                   Aigua i humitat.

                                                                                      Constants vitals.  

                                                                                        Batecs d'ànima.

I també saps que tot és mentida.
(Que)
a la propera embranzida tornaràs a deixar-te endur per (des)coneguts cops de mar.

Que,
   (també ho saps),
         et portaran a (re)descobrir(-te) en nous escenaris, en estats mai sentits, mai viscuts...

I en el fons,
des de sempre,
t'agrada bressolar-te en tu,
i plorar, imaginar, somniar, jugar,...
somriure a voltes...
atrevir-te sense llançar-te,
perdre't en la immensitat del tot i retrobar-te en aquell no-res tan proper...
perquè en el fons, això,
                          (ja ho saps),
                                      és la salsa de la (teva) vida...

Despertar en noves platges.
I habitar(-te), amb tot el què encara ets i el què ja no...
Sorra, aigua i regust de sal cristal·litzada a la pell.
Amb ulls atents, ben oberts,
mirada brillant, noves il·lusions,
i les butxaques buides,
per tornar a omplir(-te) de nou...
                                       un any més...
                                                    de vida!