m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimarts, 3 de juny del 2014

L'Amanda, l'Olive i l'Alison… les 'altres' dones del club... (CL-2)

La lectura com a excusa…
La lectura com a necessitat...


Diumenge ens vam tornar a trobar i vam aprofitar per xerrar del què ens suggereix cada una de les històries que llegim…

FUN HOME
Era el primer cop que la majoria de nosaltres llegíem una novel·la gràfica 'seriosa' (tot i que de còmics sí que n'havíem llegit alguns, d'això ja fa anys i panys...) i vam coincidir en l'estranyesa de llegir en aquest format i de la dificultat per concentrar-nos que ens havia generat.
Els sentiments al voltant d'aquesta lectura van ser poc coincidents. No ens havia fet massa el pes, en general, tot i que ens havia fet pensar en coses importants com ara les relacions pares/mares amb fills/es; l'homosexualitat i les relacions de família en general. Algú, encertadament, va dir que li semblava un text molt honest. Jo no ho havia mirat des d'aquí. La fredor que es respira en aquella casa (per molt honest que sigui el relat dels fets) em feia llegir-la des d'una distància prudent i suficient per tal que no m'envaís massa i no hi vaig acabar d'entrar (coses meves).
Com que, per diverses raons, algunes de nosaltres tenim la segona part en la que es relata la relació de l'Alison amb la mare (aquesta era amb el seu pare), vam quedar que en tornaríem a parlar en la propera sessió. Ja veurem.
Després de parlar-ne entre totes, penso que m'aniria bé rellegir-la (per copsar detalls que se'm van escapar...).

LA BOTIGA VINTAGE ASTOR PLACE
Aquesta va agradar més, una lectura més suau, més acollidora, més novel·la rosa (o quasi) on tot acaba prou bé (tot i que sorprèn). Quasi com llegir una peli americana...
La història paral·lela de dues dones que van viure amb 100 anys de diferència, ben diferents i alhora ben iguals, l'Olive i l'Amanda, passejant per la Nova York, de principis del segle XX i de principis del XXI... una autèntica delícia pels qui coneguin la ciutat.
Dues dones valentes, que lluiten per tirar endavant en un entorn no sempre amable...
Ara bé, en l'anàlisi de personatges i en la vida que porten destaquem que l'Olive és molt més avançada i independent que l'Amanda. Tot i l'entorn no l'acompanyi gens, té les idees ben clares i les defensa amb la seva manera de viure i d'enfrontar-se a les seves lluites quotidianes. L'Amanda, no. Tot i tenir un entorn molt més favorable, és molt més dependent tant emocional com econòmicament.

Arribades a aquest punt... ens n'adonem que algunes de les iniciatives i modes actuals, sembla que ens estiguin tornant a un passat no massa encoratjador per a les dones i decidim ser més conscients d'aquests fets i no deixar de fer passes endavant tot compartint reflexions i vida conjuntament.
Per això, les properes lectures a fer (ja vam dir que dues en un mes estava prou bé i que no deixaríem passar tant de temps entre trobada i trobada, com aquesta darrera vegada) són encaminades a reflexionar sobre nosaltres mateixes com a dones i el nostre paper en els nostres entorns propers. I, de moment, ens decantem per literatura escrita per dones...

Així tenim per davant:

Una cambra pròpia, de la Virgínia Woolf i,

La casa del silenci, de la Blanca Busquets.
De moment, tot queda entre dones...
;-)
Bon club!
Seguim llegint, escrivint i vivint!





Per si voleu llegir l'anterior trobada del club...
http://bocinsdelluna.blogspot.com.es/2014/04/les-altres-cl-1a-trobada-laltra.html

8 comentaris:

  1. doncs, si noia, quina feinada ens espera!
    avui he preparat la pila de llibres que em farà companyia durant les properes setmanes... per cert, la room de la virginia hi és en català? (aquesta no m'atreveixo a llegir-la en anglès! :-) )

    ResponElimina
    Respostes
    1. benvinguda quan és volguda!
      ;-)
      sí, jo l'he vist en edició catalana…
      jo potser la llegeixo en castellà perquè la tinc en pdf…
      vagi bé dona ocupada,
      ja ens explicaràs les teves aventures arreu del món!

      Elimina
  2. Pel què veig teniu un club de lectura molt actiu...Jo m'hi he apuntat dues vegades, i sempre me n'he desdit, perquè els llibres que es proposaven no em deien gran cosa...Potser és que a mi m'agrada llegir els llibres que em venen de gust de gust, sense posar-me límits
    de temps...Em sembla que, pel què dius, també influeix la bona sintonia entre els participants. Per cert, ara estic llegint "La casa del silenci"...
    Bona tarda, Mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó M.Roser…
      és un club actiu, activat per nosaltres mateixes… ben especial… fet a mida...
      les lectures les consensuem entre totes a cada sessió i així llegim el què tenim ganes, sense posar-nos cap obligació…
      els límits de temps hi són, és clar… si no, no es poden compartir les lectures, però tampoc ho veiem com un problema…
      I sí, el més important és que la sintonia l'anem construint dia a dia, sessió a sessió…
      i com que ens ha passem bé, tot flueix… els riures, les confessions íntimes, les preocupacions vitals, les atribulacions més absurdes,… compartim vivències i gaudim de les lectures i de la companyia…
      un luxe i un plaer que val molt la pena!
      una abraçada bonica!

      Elimina
  3. L'altra.... m'està costant... i per culpa meva; no tinc el cap centrat en llegir i aquest llibre veig que necessita concentració. Crec que començaré de nou; me n'adono que la manera d'escriure de la Marta Rojals m'atrapa.

    (*) tinc pendent La botiga vintage...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí..
      l'altra mereix una lectura continuada i atenta, i tot i així… a mi se'm van escapar un munt de detalls!!!
      La botiga és més senzilla de seguir i de seguida agafaràs el fil, és un altre estil d'escriure.
      Una abraçada i bon divendres!

      Elimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...