L'espera
T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
que em floreixen dins el pit.
Joana Raspall
(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994)
Gràcies Joana!
Petons allà on siguis...
sempre ens posem tristos quan algú s'envà, i suposadament qui marxa és la última cosa que voldria que estèssim
ResponEliminaAcavaba de complir 100 anys! Quants versos ha escrit, quantes paraules escrites sobre els núvols!
ResponEliminaPoesia de capçalera. Una abraçada Mar
És que ha estat tant de temps acompanyant-nos...que ja no ens deixarà mai!
ResponEliminaQuines arts tant dolces ha trenat la seva poesia, oi?
Un petó, mar.
M'agrada trobar posts dedicats a la Joana, ella tan humil i agraïda, segur que et mirarà amb un dolç somriure...A primers de juliol va fer els cent anys!
ResponEliminaPetonets i gràcies.
de dol sí .....cent anys tot un segle , in memoriam sempre!
ResponElimina