m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dilluns, 12 de desembre del 2011

Converses (de parella) habituals... (o de com la geometria amorosa es reinventa amb altres fórmules possibles...)

A i B, passegen per carrerons plagats de productes de primera necessitat.
Ara les llets, ara els iogurts...
- I si li regales una col·lecció de DVD's per practicar l'anglès?
-... És que...
Mentre trien les galetes que esmorzaran aquella setmana, la conversa segueix el seu curs:
- És que un disc dur és molt fred...
- Ja, però així solucionaria una necessitat que té...
- Un regal per solucionar una necessitat? Un regal ha de ser inesperat, t'ha de sorprendre, ha de ser especial...
-... Sí, és clar... No és un regal gaire lluït aquest...
Ara miren si les safates de llom i de pollastre són del seu grat... o potser agafen les hamburgueses que queden un pèl més enllà?
- A mi, si fos jo, em faria gràcia que em regalessis una capsa de sabons i cremes perfumades, d'aquestes tan boniques que preparen en un paquet amb llaç...
- ...
Amb el carretó ja ple van cap a la caixa... i mentre esperen per descarregar i pagar, ella encara li pregunta:
- I no li agrada llegir? Potser un llibre xulo...
- Tampoc ho acabo de veure clar...
- Buuff.. quin regal més complicat de fer...
- Sí...ho és...

I paguen i surten. I segueixen donant-hi voltes. Com si res...

Converses habituals en dies de Nadal...

Una conversa que sembla ben trivial i que té tota una història de vida al darrere.
____________________________
A li suggereix a B regals possibles per a fer.
B no està gaire convençut de res, vol que el seu sigui un regal especial.
El regal és per a C.

A i B són parella des de fa quasi trenta anys. S'estimen profundament, encara ara.
C és l'estimada de B.
A ajuda a B a triar un regal per a la seva altra dona estimada...

A coneix a C indirectament, a través de B; se l'aprecia i, en certa manera, també se l'estima.

De vegades també apareix el monstre de la gelosia, i espanta de debò... i trontollen els fonaments... i els fa dubtar i ho engegarien tot a rodar... segurament seria tot més fàcil si...

Però un cop passa la turmenta, i s'asserena de nou el paisatge...
A prefereix reconvertir aquestes emocions i exercitar-se en deixar estar el verb posseir com a principal mostra d'amor (tan ben recolzat socialment sota l'estructura romàntica tan ben apresa i convenientment segellada en el codi sòcio-genètic del món occidental) i canviar la dependència, l'instint de possessió i l'exclusivitat de l'amor per la llibertat d'estimar i de relacionar-se.
Prefereix fer aquest exercici perquè està convençuda que l'art d'estimar és infinit i com més estimem més feliços podem ser... I perquè pensa que l'amor no cal racionar-lo i reduir-lo en un racó, cal escampar-lo, cal regalar-lo, cal compartir-lo, cal viure'l plenament... i deixar-lo en llibertat perquè es manifesti en tota la seva grandesa i senzillesa...

Ah sí, me n'oblidava!
Un detall important...
A també ha estimat altres homes a més a més de B.



24 comentaris:

  1. buf...!! que complicat això... o coneixes a l'altre molt bé o... un regal sempre és de difícil tria...
    i molts cops acabes regalant el que t'agradaria que et regalessin a tu...

    saps que crec que és una llàstima? que s'hagi de "reinventar" un sentiment com l'estimació....

    té sentit dir "t'estimo", però sols t'ho puc dir a tu i a ningú més?

    Estimar ha de ser egoista i excloent (t'estimo perquè m'estimis, però tornat cec i de pedra per la resta del món que ens envolta)?

    Sé que és molt complexe i difícil d'entendre i pair.

    És un altre d'aquelles herències, com tu deies, especialment ""dissenyada"" per controlar i capar la grandesa de la persona humana...

    algú podrà dir que això és ser un cràpula, faldiller, immoral, infidel...

    la infidelitat, segurament, sols resideix en l'engany... i, alguns cops, l'engany arriba per la impossibilitat de obrir-se, parlar, raonar, comprendre...

    L'horitzó sempre és prou ample. Potser som nosaltres que ho mirem, alguns cops, per forats massa petits.

    un tema apassionant, Mar... el que passa és que no se si m'he explicat prou bé...

    (ei! però tampoc em preocupa gaire el que pensi la gent, si sols es queda amb la primera imatge...)

    Petonets dolços, nina estimada

    ResponElimina
  2. A i B són persones molt sàvies si saben fer tot això! I jo els admiro de debò.

    Pel que fa als moments difícils o tempestes emocionals, aquests, mar, no se'ls estalvia ningú. Les parelles convencionals i exclusives tampoc se'ls estalvien. Potser són tempestes d'estils diferents, però són tempestes igualment.

    Reinventar la geometria amorosa em sembla molt necessari. Endavant amb els inventors!

    M'ha agradat molt aquesta conversa! :)

    ResponElimina
  3. A veure si ho he entés:
    A + B = X
    A + C = X
    On X=amor, òbviament. Per tant, almenys a ulls de A, B = C? Així el regal pot ser indistintament escollit. B ajuda a triar el de C i potser C ajuda a triar el de B. En canvi dubto que B i C s'ajudin a comprar els d'A. Imagina, podrien pagar-lo a mitges i estalviar-se uns calerons...

    Ai, que m'he acabat d'embolicar.
    Corol·lari: L'amor no té res de matemàtic. Reset. I tornar a començar sense manual.

    ResponElimina
  4. Barbollaire...
    sí que és un tema sucós si aquest... el que passa és que estem tots tan condicionats per una manera de fer que ja ni ens preguntem el perquè ho fem així... o el què és pitjor, si no es podria fer d'altres maneres...
    és complicat i costa de fer canvis...
    però els avantatges que comporta poder estimar d'aquesta manera més oberta i tan respectuosa com qualsevol altra són molts i ben enriquidors...
    un petonet!

    Carme...
    si? savis, savis no en tinc ni idea però sé que intenten ser honestos i sincers amb el què senten i així van fent un caminet que no saben si serà el correcte però de ben segur que és el que han decidit que sigui... i, diria... que són feliços!
    petons bonica!

    Joan!
    Quin embolic!
    La lògica no és el meu fort però em sembla que en aquest cas les fórmules no fan gaire servei...
    l'amor i l'estimació, com bé dius, no tenen cap manual, els anem sentint i vivint cada dia!
    molts petons guapo!

    a tots tres...
    gràcies per passar per aquí i dir-hi la vostra...
    és un tema complex i costa de parlar-ne (escriure)...
    us agraeixo enormement la vostra generositat i aportació!
    una abraçada!

    ResponElimina
  5. Com no sé si he acabat d'entendre gaire la geometria de les relacions entre ABC, destaco un altre aspecte: visquen els regals per solucionar necessitats; són els millors!

    ResponElimina
  6. És cert que estem immersos en una societat on s'han marcat algunes coses que costa molt de canviar i que per fer-ho, cal tenir un parell d'ovaris/ous.
    Crec que he entès bastant bé la geometria d'aquestes relacions, i no deixa de ser complexe.
    He après a estimar d'una altra manera i també ho he hagut de fer, guiant-me pel cor i el cap que es van posar d'acord. Al final, de tant batallar amb el quèdiran, arriba un dia que tant se te'n fot.
    Petonets!!!

    ResponElimina
  7. Acabo de veure el post dels 18 anys de la teva filla. Moltes felicitats per les dues i preciós post!!

    ResponElimina
  8. Ferran!
    ja t'ho explicaré amb dibuixets!
    (no m'agraden els regals necessaris...)

    ;)
    petons guapo!


    Les Coses...
    doncs si noia... consta canviar les coses si no són com representa que s'espera que siguin... anar contra corrent no és fàcil i requereix tenir-ho clar per poder viure 'diferent'.
    Gràcies per les felicitacions!
    molts petons!

    ResponElimina
  9. Està bé. S'ha d'estar molt segur d'un mateix per ajudar a comprar regals d'aquesta manera. Jo crec que no podria. Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  10. això és àlgebra amorosa! sempre he cregut que l'amor és múltiple i divers...i que el que A B C o D facin o/i comparteixen és mística més que geometria ....la mala sort és que l'educació rebuda ens complica la mística a tres o a quatre

    ResponElimina
  11. jordicine...
    segurament és una altra de les infinites maneres d'estimar que hi ha, i en aquesta vida no hi ha res segur, res...
    les inseguretats hi són igual com en tot acte humà...
    suposo que és qüestió de trobar-se en aquestes situacions poc habituals i poder viure-les naturalment i llavors potser no es veurien tan estranyes...
    no?
    un petó de cap de setmana guapo!

    Elfree...
    jejeje...
    l'àlgebra, la geometria, la mística... i llegint-te m'has fet recordar de la química amorosa que també hi té molt a dir en qualsevol relació, no?
    l'educació ens complica la vida? ...
    aix aquests mestres!
    ;)
    petons guapa!

    ResponElimina
  12. Escollir un regal és difícil, però alhora divertit, pensar en el què li farà il.lusió, preparar-lo, guarnir-lo, a vegades m'agrada sorpendre!.
    Estimar, respectar i compartir, quins bons ingredients per una relació!.

    Petonets,

    ResponElimina
  13. Al final amb el ticket pots canviar el regal, sigui d'A,B o C

    ResponElimina
  14. Com tu dius, el millor regal és l'amor, el carinyo...és una càrrega d'energia brutal per al qui el rep, i és una llàstima haver de racionar-lo, o amagar-lo, o no poder-lo compartir per "por a" o perquè no queda bé, o per orgull, o per eveja, o per vergonya...o per tants "os" que aquesta societat ens marca.

    Molt bon escrit! Felicitats!

    i sí, és ben bé q les relacions són ben complicades (o ens les compliquem!)

    ResponElimina
  15. Mar, Et vaig llegir fa uns dies i avui hi torno.

    ResponElimina
  16. És complicat veure-ho des de fora però la realitat és que viure-ho sense la fragilitat de la imcomprensió deu ser un esglaó més cap a la complicitat, el respecte, l'admiració i l'estimació. Llegint Les virtuts del Poliamor ( te'l vaig veure al blog) i ja l'havia llegit, s'obren horitzons i geometries factibles sempre que tots estiguin per la mateixa "labor".
    Que tinguis unes Bones Festes Mar, plenes de regals fets amb el cor :)

    ResponElimina
  17. Audrey...
    fer regals és millor que rebre'ls...
    gaudir de pensar en l'altre i preparar-los i esperar el dia i... tot plegat un bon senyal d'estimació també...
    La sort que tenim és que podem triar els ingredients que creiem necessaris per a cada recepta d'amor... la saviesa ens guiarà en l'encert de la tria...
    Petons bonica!

    pons007...
    és clar que sí! cap problema!
    benvingut!

    Rachel...
    doncs si... el millor regal que es pot fer és estimar... i tu tries el grau, el límit on pots arribar o més aviat on vols arribar...
    en aquest cas, es tracta de no tenir límits i seguir estimant cada cop més i de manera més conscient...
    les pors... van desapareixent amb l'edat... i les relacions serien ben senzilles i planeres si es basessin en l'amor única i exclusivament... la llàstima és que hi afegim ingredients que el malmeten...
    petons bonica!

    Joana...
    gràcies...
    és ben bé això que dius... la complicitat d'estimar...
    canviar la visió de les coses...
    desempallegar-nos del sentit de posseir persones per assolir seguretats...
    tot un repte per viure de manera diferent...
    sí, és un bon llibre per ampliar mirades i horitzons... i canviar alguns punts de vista que tenim inserits d'arrel...
    molt recomanable!

    Bones Festes per a tu també!
    I per tots aquells qui estimes i gaudeixen de tenir-te a prop.
    Molts petons i abraçades!

    ResponElimina
  18. mar...
    passo a regalar-te una abraçada i a desitjar-te uns dies bonics i feliços!
    bon nadal, bonica!

    ResponElimina
  19. fanal!
    molts petons i abraçades per a tu també!
    sigues molt feliç i passa uns bons dies de nadal!

    i moltes gràcies pel regal!

    :)

    ResponElimina
  20. Bones converses productives!

    Bones festes i mil petons!

    ResponElimina
  21. A ha estimat altres homes mentre era amb B, oi?
    Doncs així que es regalin un mènage a trois i llestos!c ;-)
    Segur que al final, A i C faran pinya i deixaran B de banda.
    És el guió d'un peli que no passa mai...Per si ho vols escriure.

    ResponElimina
  22. Judit!
    Una conversa sempre aporta nous punts de vista!
    Petons també per a tu!

    Veí...
    Bones propostes!
    Ho haurem d'escriure a quatre mans... la teva imaginació no té límits!
    ;)
    Petons!

    ResponElimina
  23. Navego, i mira! Arribo aquí.
    Com diu en Woody Allen en boca d'un personatge i en el mateix títol de la pel·lícula:
    "Si la cosa funciona..." :oD
    Si que costa canviar el xip, quan t'han educat d'una determinada manera, marcant les formes d'estimar.
    Però si ho hem entès i som capaços d'acceptar altres geometries en la manera d'estimar. També serem capaços d'ensenyar als nostres fills/es que en l'amor poden haver moltes geometries?
    El cinema ens pot ajudar; hi ha força pel·lícules que tracten d'aquest tema.
    petó

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...