sento la soledat que m'abraça i em commou.
Em convida a abraçar-la i sentir-la.
M'hi encamino perquè sé que és el meu destí...
inexorable...
ineludible...
inabastable també...
Hi vaig sola...
i tanmateix...
m'agradaria tant sentir-me acompanyada...
Sentir-me acompanyada...
en aquest camí feixuc
camí...
feixuc...
on les certeses clamen al cel
i on,
les veritats profundes no tenen lloc on amagar-se...
Sé, malgrat tot, que és en aquesta soledat on em reconec a mi mateixa
i on sóc jo,
més que mai,
més que amb ningú...
I tanmateix,...
m'agradaria tant sentir-me acompanyada...
Pintura: Luis de la Fuente
No hi ha res més nostre que la soledat...ni res pitjor que estar acompanyada i sentir-se sola...jo molts cops dic :no, no estic sola: estic amb mi!
ResponEliminaT'entenc Mar.
ResponEliminaNosaltres som soletat. Tots.
El que passa es que a vegades dissimulem.
Petons.
La soletat a vegades desitjada a vegades una visita pesada.
ResponEliminaBonic i dur alhora. Es fotut sentir-se sol, però necessari estar-ho, de tant en tant; dels moments més foscos en podem treure espurnes d'il·lusió, també. O és que sóc massa positiu?
ResponEliminaun bonic poema que trenca tota soledat. Segur que molts si senten ben acompanyats llegint-lo
ResponEliminaEs ben cert que moltes vegades están acompanyada, estem ben soles.. I altres que volem estar soles no ens deixan!!
ResponEliminaPero la pitjor de totes es la soletat acompanyada!!
Molts petonets bonica
és una companyia tantes vegades desitjada però igualment tantes vegades incòmode.
ResponEliminaSembla un contrasentit, però la soledat també és una companyia. Que també cal saber gaudir i assaborir, en un trànsit cap a l'autoconeixement.
ResponEliminaLa companyia, la bona, és imprescindible, i tant!
ResponEliminaSàpigues que aquí ens tens, em tens.
Petons
A mi també m'agrada molt sentir-me acompanyat... però no per la soledat!
ResponElimina*Per cert, ja he llegit 'L'ELEGÀNCIA DE L'ERIÇÓ' i m'ha agradat molt. Espero parlar-ne al bloc. Un petó.
sola o acompanyada, és important que mai deixis de ser tu. Pots estar sola i no sentir-te'n, però és dur, t'entenc. Un petonàs!
ResponEliminaPer cert, el cafè quan vulguis, ja saps que estem aquí pel què calgui. Cuida't!!
ResponEliminaHola Mar,
ResponEliminaProfundes paraules. Tan maques com punyents alhora.
M'agradaria fer-te veure que no és així, en realitat. Tot i que a vegades ho sembli.
T'acompanyo...
A qui no li agradaria sentir-se acompanyat i compartir les coses, almenys per un moment... Per suavitzar-ho tot plegat una mica.
ResponEliminaPer cert, el rellotge qu etens m'ha agradat moltíssim... :) Em sembla que ha arribat l'hora de canviar el que tinc.
ResponEliminaElvira FR...
ResponEliminaAprecio moltíssim la soledat... és un estat íntim amb mi mateixa del que normalment gaudeixo profundament... però hi ha vegades... que... també m’aclapara una mica...
TORO SALVAJE
Sí, som soledats que de vegades cerquem la companyia per evitar enfrontar-nos a nosaltres mateixos i les nostres veritats...
Striper...
No sempre podem triar...
Ferran...
Les dues cares de la moneda... en els moments més foscos retrobem la força per tornar a emergir... positius sempre! Sense cap mena de dubte!
estrip...
tant de bo llegint unes senzilles paraules algú se senti ja acompanyat...
lisebe...
de vegades, no podem triar el que volem en cada moment ja que les persones que ens envolten també tenen les seves necessitats que no tenen perquè coincidir sempre amb les nostres... però anem trobant els espais, oi?
El company de Venus...
La soledat ens acompanya sempre... de vegades és molt present i de vegades sembla que no hi sigui... però gairebé sempre és una aliada en el nostre procés de creixement personal.
GEMMA...
Gràcies per ser-hi... saber-ho i notar-ho sempre és reconfortant.
jordicine...
la companyia sempre és benvinguda sobretot quan estic bé amb mi mateixa... és llavors que estic bé també amb els altres.
*El llibre és preciós... una delícia de llegir... recordo que, de vegades, quan el llegia en el tren, em feia somriure molt... hi ha fragments que són molt brillants i intel•ligents...
instints...
i tant! No deixar de ser mai nosaltres mateixes... això és l’important! Però de vegades... podem ser de tantes maneres...
horabaixa...
les paraules són l’expressió dels sentiments i emocions d’un moment.... d’una situació... d’un estat d’ànim... que va variant i modulant segons el que vius i experimentes... per això avui sé que no ho estic... només llegint-vos ja em sento ben acompanyada...
Xitus...
La companyia ens agrada a tots encara que de vegades no es pugui triar...
(el rellotge el vaig veure en el blog de la Clídice i també em va agradar molt... de seguida el vaig canviar jo també...encara que hi ha moments que no es veu tota l’hora sencera... no sé el perquè... si ho esbrines... ja saps...)
Petons a totes i tots i gràcies per la vostra agradable i enriquidora companyia!
La soletat també és companya, només cal saber com tractarla.
ResponEliminaEl poema, preciós!
La soledad, a veces, se enrosca a nosotros como una serpiente y es muy difícil librarse de ella. Hay veces que se necesita para encontrarse con uno mismo, pero otras... hace sentir una tristeza infinita.
ResponEliminaTambién hay una soledad acompañada, que es la peor, cuando sientes que no eres nadie. Yo la he vivido. Ahora estoy sola... y me gustaría estar acompañada en algunas ocasiones.
Muy bonito poema, Mar. Y gracias por pasarte por mi blog.
Un beso.
a tots ens agrada sentir-nos acompanyats... però també hem d'aprendre a conviure amb la nostra pròpia soledat... ens ajuda a conèixe'ns millor a nosaltres mateixos...
ResponEliminaun petó
soledat acompanyada o la companyia de la soledat? una barreja, diria jo.. ;)
ResponElimina-assumpta- ...
ResponEliminaja veig que m'hauràs de fer classes...
Estrella...
creo haber sentido todas esas soledades... es difícil no sentirse triste cuando se enrosca y te abraza sin dejarte aire...
gracias por venir a ti también...
Bargalloneta...
sí, hem d'aprendre a conviure-hi per conèixer-nos millor...
maidiguismai...
de vegades la companyia de la soledat pot ser molt feixuga si no és benvinguda...
petons a totes!
oh!déu meu! la Soledat: a estones la busques i a estones te la trobes sense buscar-la. La desitjes i eludeixes. Mai sols, sempre sols.
ResponElimina