Sóc la Mar.
Visc d'onades i de mar en calma.
De tempestes i racons plàcids.
Remolins tèrbols, miralls màgics.
Fidel a llunes i marees suaus.
Carícies de cels.
Llepolies de sol
i de núvols que amaguen estels.
Aigua i humitat.
Tothora.
T'afogues en les dues gotes salobres de sempre.
Et veus, t'observes (avui) des de terra ferma.
Res es mou, tot és clar.
I ara, des d'aquí,
des de la bonança d'aquest assossec,
saps que
(mai més)
et deixaràs emportar per cap altra tamborinada;
que les tens controlades,
que les has vençut,
que ja
(mai més)
les onades et tornaran a arrossegar per camins humits...
Aigua i humitat.
Constants vitals.
Batecs d'ànima.
I també saps que tot és mentida.
(Que)
a la propera embranzida tornaràs a deixar-te endur per (des)coneguts cops de mar.
Que,
(també ho saps),
et portaran a (re)descobrir(-te) en nous escenaris, en estats mai sentits, mai viscuts...
I en el fons,
des de sempre,
t'agrada bressolar-te en tu,
i plorar, imaginar, somniar, jugar,...
somriure a voltes...
atrevir-te sense llançar-te,
perdre't en la immensitat del tot i retrobar-te en aquell no-res tan proper...
perquè en el fons, això,
(ja ho saps),
és la salsa de la (teva) vida...
Despertar en noves platges.
I habitar(-te), amb tot el què encara ets i el què ja no...
Sorra, aigua i regust de sal cristal·litzada a la pell.
Amb ulls atents, ben oberts,
mirada brillant, noves il·lusions,
i les butxaques buides,
per tornar a omplir(-te) de nou...
un any més...
de vida!