Somniejo desperta.
Sense res més a fer,
vagarejo per instants viscuts.
M'hi ensabono,
tacte suau de la pell,
per reviure'ls intensament.
Per un moment,
la brillor dels ulls,
m'enganya.
I em fa por despertar.
I saber que no, que no hi ets.
I fregar-me els ulls,
humits encara,
de la pluja d'un ahir massa proper.
I tornar a mirar,
llevar la basarda i saber-te aquí,
a prop, a tocar.
Sense veure't,
sento la teva abraçada.
