Com vells (o bells?) amants.
Des de fa uns anys, pocs, uns sis pel cap baix (que ella recordi), la celebració esdevé un comiat i alhora un agraïment per tot el què han viscut junts.
El present pren força;
el passat, ple de records, els omple de somriures;
el futur (saben que) no existeix.
Després de tants anys i de tot el què han viscut; el futur és un espai ple de sorpreses per viure.
Poden passar tantes coses!
Conscients com són d'aquesta (in)certesa, miren de viure el dia a dia com si fos l'últim que compartiran.
I fan dringar les copes, o les tasses o el què tinguin a prop.
El camí no és fàcil, segueix costerut, pedregós, amb obstacles,... però saben que les vistes des del capdamunt són úniques i no hi volen renunciar.
I brinden dos, tot i que en realitat no són sols que festegen i somriuen l'amor, se senten ben acompanyats.
S'estimen i ho celebren a la seva manera.
Felicitats parella!
