decisions...

aviat finalitza el termini...
ja queda ben poc per acabar el projecte i, darrerament, un motiu important m'empeny a prendre una decisió que canvia radicalment la meva vida...

el motiu...
una possibilitat de feina

la decisió...
desconnectar-me del món on visc i focalitzar la meva energia per acabar la tesi...

sé que és una bona decisió i que  al final valdrà la pena...

sé que hi sou i que em llegiu i us dono les gràcies per haver-me acompanyat fins aquí...
entendreu que no us respongui...

només espero que quan torni encara quedi algú per aquí per poder seguir compartint somriures i llàgrimes... felicitats i tristeses... vida...

només són dos mesos...

sé que passaran ràpid...

i també estic convençuda que us enyoraré...

ja formeu part del meu dia a dia!

petons i somriures!

una abraçada i fins molt aviat!

(perdoneu si no us responc...)

Esclats a la jungla

Esclats a la jungla 
15-5-2012 - Altaïr.

La vetllada transcorre entre amics, anècdotes, paràgrafs d'aventures i somriures de complicitat.

La conversa flueix, les veus de l'autor i l'amic escriptor que el presenta omplen l'espai i alternen entre la seriositat de la lectura i l'espontaneïtat de les vivències compartides.

Encertades picades d'ullet per part de l'Eduard que el Javier no desaprofita per ser ell, tal com és... filòsof i eternament curiós, amb aquell punt d'ironia que tant el caracteritza.

L'aventura, el viatge i la denúncia social com a protagonistes d'una història que promet.  I l'Slocum, el convidat invisible que a voltes treu el nas, a mig camí entre el Corto Maltés, Tintín i Indiana Jones, no ens deixa indiferents.

M'apropo per fer la foto i aprofito un espai lliure per seure. M'enfonso a la butaca i escolto com el Javier (per a mi sempre serà el Xavi) destaca la presència invisible de l'Slocum. Tanco els ulls i l'imagino tal i com el retrata el seu creador i em deixo endur per les terres de Cambodja a cercar les veritats que cal denunciar.

Tot i tenir-ne un esborrany previ a la publicació, confesso no haver-lo llegit sencer encara; però sé que val molt la pena i que el puc recomanar a ulls clucs (les bones crítiques rebudes: aquí i aquí...) avalen les meves paraules.

I si teniu fills adolescents, què millor que compartir el plaer de llegir junts una novel·la com aquesta!

Us la perdreu?

Jo penso fer-ho aquest estiu amb en Joan.

Segur que ens ho passarem d'allò més bé i esperarem amb delit les noves aventures de l'Slocum a la seva nova destinació: Libèria.

Bona lectura amics!

Liebster Blog

"L'alegria més bonica s'experimenta sempre 

com menys l'esperes"!

A. de Saint-Exupéry.

Doncs sí, la Dafne, des del seu Carpe Diem, i amb la seva generositat m'ha concedit 

aquest reconeixement i des d'aquí li vull agrair molt sincerament el seu regal.

Mil gràcies bonica!

Jo, com tu, espero poder seguir compartint amb tots vosaltres la VIDA i seguir descobrint grans persones darrere de cada un dels blocs i fent amics de veritat, tal i com he tingut la sort de viure fins ara!

Blocaires... gràcies a tots!

Sou genials!

Com que no acostumo a participar en aquests tipus de 'cadenes-regal'... 

No per res, només per no haver de forçar ningú a participar-hi... 

Des d'aquí vull fer arribar aquest premi a tots els blocaires que encara seguiu passant per casa meva (sou genials i admiro la vostra paciència i perseverància, de debò!)  i que, si en teniu ganes, el pengeu en el vostre bloc i seguiu amb el reconeixement als blocaires 

que més visiteu o llegiu o als qui els hi tingueu un apreci especial.

Passeu un bon dia!

Petons i abraçades per tutti!