ART...

M'agrada com descriu l'art...

"UNA EXISTÈNCIA SENSE DURADA

Per a què serveix l'Art? Per donar-nos la breu però fulgurant il·lusió de la camèlia, obrint en el temps una bretxa emocional que sembla irreductible a la lògica animal. Com neix l'Art? Es dóna a la llum per la capacitat que té la ment d'esculpir el domini sensorial. Què fa l'Art per nosaltres? Dóna forma i fa visibles les nostres emocions i, en fer això, els atorga aquell caràcter d'eternitat que porten totes les obres que, a través d'una forma particular, saben encarnar la universalitat dels afectes humans."

L'elegància de l'eriçó. Muriel Barbery.

StoV 3

Venus... (hi ets?)

aquí va una altra missiva adreçada a un amant deliciós...

... voldria ser en un altre espai...

i en un altre temps...

on no importés res del que importa,

i on tot fos relatiu...

voldria ser en espais de llençols mandrosos i càlids

que conviden a mandrejar

i sentir la calidesa de nous braços ...

voldria mantenir la meva essència però deixar de ser jo...

per anar a trobar-te i amanir una nit de jocs, batalles, assalts i urgències ...

voldria trobar-te fogós i tendre ...

i que volguessis deixar de ser tu sense perdre't del tot...

i recórrer camins sinuosos,

on a cada revolt hi trobés un nou desig per satisfer

i en cada entrebanc una nova mà,

i voldria...

i desitjaria...

sentir-te al meu costat...

només això ...

tancar els ulls i saber que vetllaries els meus somnis

i te'ls enduries a indrets reals...

un petonet dolç com la mel...

(miraré de trobar-te en algun racó de la calma de la nit...)

SESHAT

Fins aviat estimada Venus...

(Imatge d'Internet)

percepcions d'un viatge en tren...

Nuvolada espessa a l'horitzó.

Horitzons foscos pressagien futurs incerts,

núvols que aclaparen i conviden a recloure's.

Una pinzellada suau em saluda.

Tanco els ulls.

El seu traç,

la teva mà,

desprèn calidesa.

Fugissera i etèria

apareix i desapareix,

rere un delicat i imperceptible joc de núvols

que evoca records imaginaris de carícies invisibles.

Recorda'm, company,

que prepari estris i pinzells

per poder sentir els altres colors de les teves carícies.

De Seshat a Venus (StoV), 2: paraules...

Benvolguda Venus i també lectors visibles/invisibles,
veig que ja m'havies llegit anys enllà i que em coneixies d'escrits antics, però ara no et(us) vull parlar del que ja coneixes de mi sinó del que no coneixes/eu, per començar a compartir complicitats i somriures, somnis secrets i emocions a flor de pell...
Us faig arribar algunes de les cartes que vaig escriure fa temps (potser anys?, segles?, segons?, dies? , nits?... potser ahir?...) a homes/déus molt especials i que mai van ser llegides.
Van quedar amagades i reposant en capses de somnis secrets...
Ara tornen a sortir a la llum, perquè les paraules escrites són per ser llegides, no?
Quin sentit tindrien sinó?
Com que n'hi ha unes quantes us les faré arribar poc a poc, d'una en una, per no atabalar-vos gaire.

Petonets i bons somnis secrets...



les teves paraules...
m'atrauen...
em remouen...
fan reviure la teva essència en mi...
paraules que s'arrapen a la meva pell...
i que dolçament s'hi passegen
sense presses ...
deixant escolar el temps...
deixant passar la nit...
per trobar l'alba serena...
i despertar el somni màgic de reviure't en mi...

SESHAT

Reptes...

Fa dies que no tinc temps ni per pensar...
Ofegada en un mar de feina que m'empeny i m'arrossega,
vertigen plaent que m'engoleix i m'atrapa ...
Em deixo seduir i conduir per la intensitat del moment
amb ganes d'assaborir cada instant però amb molt de respecte...
Repte important,
constància i persistència.
Camins de vida?
Camins de felicitat?
Bon cap de setmana!